L’impacte social de la recerca es consolida a la cultura científica del CREAF

Mesurar l'èxit de la recerca sol associar-se a publicar en revistes d'alt impacte o en generar molta quantitat d'articles científics. Però aquesta visió cal que s’ampliï per tal que reconegui la diversitat de contribucions i beneficis que pot aportar el coneixement científic. Aquests beneficis poden estar relacionats amb l’avenç del coneixement i també poden estar relacionats amb les contribucions de la recerca per a  fer possible un canvi en una llei, elaborar protocols o, fins i tot, canviar una manera de pensar. Per a poder posar en valor aquest tipus de resultats, diversos països ja estan impulsant una metodologia per avaluar-los. En el cas de Catalunya aquesta visió ampliada és ja una realitat per als 42 centres CERCA, entre ells el CREAF, que aquest any 2024 han hagut de presentar per primera vegada diverses narratives d'impacte. Cadascun d'aquests documents desgrana de quina manera una àrea de recerca ha contribuït a transformar el món a qualsevol escala, també detalla com s’ha aconseguit, és a dir, traça pas a pas el camí cap a aquest impacte.

“Aquesta nova manera d'avaluar la recerca no substitueix a les tradicionals, sinó que és un element que se suma a les que ja existeixen. És una oportunitat per a reconèixer i valorar un treball que investigadors i investigadores en molts casos porten fent des de fa anys i que fins ara no es tenia en compte en la carrera científica”, explica Anabel Sánchez, responsable d'impacte social del CREAF.

En concret, el CREAF ha presentat dues narratives, una sobre sòls i una altra d'ecologia del paisatge, dues línies de recerca que es remunten a fa més de 25 anys i que continuen a l'actualitat. Per exemple, una de les fites que ha aconseguit el grup de sòls és que la seva recerca estigui a la base del disseny i implementació de protocols per a restaurar el sòl amb materials orgànics com ara el compost, el biochar o els fangs de depuradora. Això contribueix al repte urgent d’augmentar l’èxit en la restauració de sòls degradats i a contribuir que s'hi millori l’emmagatzematge de CO₂, augmenti la biodiversitat que acull i a que siguin capaços de retenir més aigua, entre altres beneficis. D'altra banda, l'equip d'ecologia del paisatge, destaca que ha contribuït de manera molt rellevant a canviar com els responsables polítics regionals i locals i els gestors del territori en àrees urbanes, perceben els paisatges, especialment a Catalunya i Andalusia. La qual cosa ha millorat les pràctiques de conservació i ha augmentat els espais verds, que comporten beneficis evidents per a la biodiversitat però també per a la societat.

“Fer la narrativa ha estat gairebé com fer una revisió de vida de la meva recerca i adonar-me de la repercussió que ha tingut cap a la societat, és a dir, la seva utilitat al llarg dels anys. Sense dubte ha estat una feina enriquidora i molt valuosa tant pel centre com per a mi mateix”, destaca Joan Pino, director del CREAF i qui ha liderat la narrativa d’ecologia de paisatge.

Valorar la recerca des d'aquest nou prisma pot ser un repte per a investigadors i investigadores. Per tal de facilitar-ho, des que va assumir el rol en 2021, l’Anabel Sánchez ha organitzat diversos tallers i ponències obertes a tot el CREAF per a explicar què és l'impacte de la recerca, resoldre dubtes i començar a fer un acompanyament perquè puguin integrar aquesta nova mirada. A més d'aquestes activitats, s'ha anat reunint amb els grups de recerca del centre. Gràcies a aquesta feina, s'han detectat les cinc línies de recerca amb més possibilitats per presentar-se en format de narrativa d'impacte aquest 2024 a CERCA. Amb aquests cinc grups, que inclouen expertes i experts en pol·linitzadors, ecologia del paisatge, sòls, biodiversitat i boscos, s'ha fet una feina minuciosa per a identificar com han mobilitzat el coneixement fora de l'acadèmia i els beneficis que han anat generant al llarg dels anys. Fruit d'aquest procés s'han elaborat cinc proto-narratives i, finalment, s'han triat dues per acabar de treballar-les i presentar-les a l'avaluació de CERCA. “Aquest exercici ha visibilitzat anys d'interaccions entre comunitat investigadora i persones de fora de l’acadèmia que han donat lloc a canvis en la vida real”, comenta Anabel Sánchez.

“Analitzar la meva recerca des d’aquesta nova perspectiva m’ha ajudat a valorar-la molt més. Ha estat un aprenentatge on he comprovat que, tot i que no sigui lineal, hi ha un camí per fer que la nostra recerca tingui un impacte a la societat, com ara influir en una política o ajudar a prendre decisions”, ressalta Mireia Banqué, investigadora del CREAF que ha participat en la proto-narrativa dels boscos. 

Tot i que l’objectiu d'una narrativa és avaluar l'impacte de la recerca, els elements i criteris per  avaluar-les poden ser diferents segons el context i els objectius. En el cas de l’avaluació promoguda per CERCA, que és pionera a Catalunya i a Espanya, s’han inclòs aspectes molt interessants com, per exemple, que es relati detalladament el camí que ha recorregut la recerca fins a arribar a l'impacte, com poden ser activitats de comunicació i d’interacció entre persones investigadores i actors socials, publicacions en webs institucionals de tercers, tallers, grups de treball o accions de transferència. “Així també podem destacar i donar valor a tots els elements i persones que fan possible que una recerca acabi generant impacte”, puntualitza l’Anabel Sánchez. Un altre dels criteris importants és que el text s'escrigui amb un llenguatge planer, on quedi clar el context de la recerca i les evidències dels beneficis que ha generat.

Segons ha comunicat la institució CERCA, aquesta primera edició ha estat un punt de partida i d'aprenentatge, però les narratives d'impacte “han vingut per a quedar-se”.