L’ecòloga del CREAF ha participat en una sèrie d’entrevistes que fa la revista anglesa Functional Ecology a investigadores i investigadors de tot el món per conèixer les seves experiències durant el doctorat i entendre com funciona aquest en cada país.

La Sara Reverté treballa al CREAF en el seu projecte de doctorat sobre les relacions entre els pol·linitzadors de plantes. De fet, es troba ja en el quart any i preveu defensar la seva tesi a principis del 2020. Ella mateixa defineix el CREAF com “un gran i engrescador centre de recerca públic amb moltes persones que treballen temes diferents, des de les conques dels rius fins a les distribucions altitudinals d’insectes de muntanya”. I afegeix que “els diferents grups estan ben interconnectats i col·laboren freqüentment, una barreja entre grups de recerca que ajuda a tothom a aprendre sobre diverses disciplines diferents del seu propi projecte de recerca específic i situant el seu camp d’estudi a la xarxa més àmplia d’ecologia.”

Parla’ns sobre la teva investigació

Demana l’entrevistadora de la revista de la Societat Anglesa d’Ecologia, la Functional Ecology. “El meu projecte se centra en les relacions planta-pol·linitzadors. Aquestes interaccions són clau per al funcionament dels ecosistemes terrestres, ja que la majoria de les espècies vegetals de tot el món necessiten un vector animal per realitzar la transferència de pol·len entre els individus. Al mateix temps, moltes espècies d’insectes confien en els recursos florals per a la seva dieta. Tot i això, no tots els pol·linitzadors són igual d’importants i no totes les plantes són igual de nutricionals. La identitat de l’espècie és important, de manera que la distribució espacial d’una o altra espècie vegetal afavorirà que variï la comunitat dels pol·linitzadors. Al meu projecte de doctorat, he estudiat per primera vegada aquesta variació espacial a escala de paisatge tant en comunitats vegetals com de pol·linitzadors i així podré conèixer el grau de dependència dels insectes per les comunitats vegetals i com afecta a l’ecosistema si varia” explica Reverté.

Quina durada té típicament el doctorat en el teu país?

“A l’estat espanyol, la majoria de la gent pot fer un doctorat amb beques governamentals. Depenent de qui sigui la font de finançament, la durada de la beca i el sou varia. Les beques més importants provenen del Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats, del govern regional o de les pròpies universitats. Les beques tenen una durada de tres o quatre anys. Els investigadors intenten limitar el projecte de doctorat per encaixar-lo en el període imposat pel finançament, però això no sempre s’aconsegueix i moltes persones acaben la seva tesi mesos o fins i tot anys després de la finalització del finançament. Cada vegada més universitats consideren que la durada del doctorat és un tema important i imposen un límit extern a cinc anys per completar el projecte.”

I quins reptes suposa, doncs, fer el doctorat a l’estat espanyol?

"El darrer augment salarial no és suficient per canviar el fet que la majoria d’estudiants s’enfronten a la precarietat a la seva vida".

“Hi ha moltes qüestions socials i financeres que et fan pensar-te dues vegades abans de començar el doctorat a Espanya. Des del punt de vista social, fer un phD aquí no es considera treballar. Tota la teva família i amics et pregunten quan trobaràs una feina real. Cal afrontar constantment com la teva feina està infravalorada. Aquesta visió del procés de doctorat es vincula amb els del govern. En la majoria de les beques, els sous són propers al salari mínim. A principis d’aquest any, les organitzacions estudiantils van negociar amb el govern algunes millores de les condicions laborals i dels sous dels estudiants de doctorat del país. Tanmateix, aquest augment salarial no és suficient per canviar el fet que la majoria d’estudiants s’enfronten a la precarietat a la seva vida. Amb el sou típic de doctorat, no es pot permetre el “luxe” de llogar un pis, en alguns casos, fins i tot per un cotxe; ja ni pensem en si es pot tenir filles. Et veus obligat a compartir casa i a acostumar-te a viure amb un petit pressupost. Si més no, això és cert per a la majoria dels estudiants, que cursen el seu doctorat als llocs on es troben les universitats i centres de recerca: les grans ciutats. Hi ha molta desigualtat entre el cost de la vida i les beques universitàries entre els territoris, però la quantitat donada pel govern es fixa independentment del lloc on visquis. Per si no fos suficient, també és freqüent que la durada del procés de doctorat no concordi amb la durada de les beques. En aquests casos, els estudiants han de seguir treballant molt després d’acabar el finançament i han de subsistir amb les seves pròpies prestacions d’atur i estalvis. Molts cops, els estudiants es converteixen en doctors i acaben veient-se obligats a abandonar l’acadèmia temporal o permanentment, justament perquè aquestes diferències segueixen.

"Les estudiants sovint es veuen obligades a pagar cursos i conferències elles mateixes".

Per últim, però no per això menys important, no hi ha fonts de finançament suficients per assistir a cursos i conferències. Moltes beques no tenen pressupostos específics per a ells i els estudiants depenen del pressupost del projecte de recerca al qual estan associats. Així que, a més dels salaris baixos, sovint es veuen obligats a pagar cursos i conferències per si mateixos i al final la situació es considera normal”.

Podeu llegir la entrevista completa en aquest enllaç.