En el marc de l'Informe 2023 sobre l'Estat de la Ciència a Catalunya, una publicació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), s'ha ressaltat l'èxit de l'estratègia d'impacte de la recerca del CREAF.
Oportunitat és una de les paraules que esquitxen constantment el discurs de l’investigador del CREAF Oriol Lapiedra: quan parla del seu primer treball de camp per estudiar la conservació d'un ocell amenaçat a Lleida (treballant al Departament de Fisiologia Animal de la Universitat de Barcelona), quan recorda el seu doctorat al CREAF amb l’investigador D
L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina ha rebut la 'Beca Impulsa Barraquer' concedida pel Centre d'Oftalmologia Barraquer., que permetrà co-finançar part de la seva tesi doctoral i impulsar la seva recerca sobre la resiliència dels boscos mediterranis.
El CREAF i la Unió per la Mediterrània promouen la diplomàcia científica per fer front als grans reptes regionals derivats de l’emergència climàtica. Per fer-ho, han organitzat plegades el workshop “Increasing awareness of science diplomacy in the Mediterranean” i n'han publicat un informe ja disponible en accés obert.
Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat, segons es desprèn de l’informe ‘Estat de la Natura a Catalunya 2020’, la primera avaluació de la biodiversitat basada en la millor evidència científica disponible.
El CREAF coordina la xarxa que compta amb més de 50 entitats europees. Els integrants de NEMOR han elaborat un document perquè la Comissió Europea reconegui les muntanyes com un espai únic per testar els efectes del canvi climàtic, lluitar contra el despoblament i impulsar nous projectes d’economia circular.
L’expedició ‘Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees’ ha pujat de la posició vuit a la quarta en tan sols un any i està considerada una de les 10 millors expedicions científiques de l’ONG EarthWatch Institute. Les persones voluntàries que hi han participat el 2017 han fet la segona cita existent a la península Ibèrica de l’escarabat aranya, entre d’altres.
Si es disposa de poca informació de l’entorn, un patró de moviments caòtics pot ser una estratègia eficient per a trobar allò que es busca. En mol·luscs, això podria tenir origen en processos neuronals interns. Entendre els mecanismes generadors de caos y la seva connexió amb el comportament de cerca pot ajudar a aplicar aquest tipus de patrons en situacions de recerca amb humans.
