Atmosfera @ca

Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO₂ i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.

Per a Ramon Margalef, en el centenari del seu naixement.

Per què no trobem ecosistemes en l'atmosfera, com passa en oceans i continents? En l'atmosfera floten espores, grans de pol·len i microorganismes de tota mena que procedeixen en la seva immensa majoria del sòl. Però no s'estableixen xarxes tròfiques ni hi ha grans fluxos d'energia i matèria controlats pels éssers vius.

Es tracta d’un bioblitz –una mena de marató naturalista– que tindrà lloc el diumenge 16 de desembre al Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona. L’objectiu de l’activitat és trobar tants líquens com sigui possible durant tot el matí.

L'estudi liderat per Raquel Alfaro Sánchez, investigadora postdoctoral al CREAF, alerta que en el passat el moviment del límit dels tròpics va originar canvis en els règims de precipitació amb conseqüències socioeconòmiques importants per les civilitzacions d'aquell temps.

Comença el projecte LiquenCity, coordinat per GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, i el CREAF i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

El projecte LiquenCity busca centres educatius de Barcelona i Madrid i de l'arc metropolità que vulguin col·laborar en el mapatge i identificació dels líquens que viuen a la ciutat i aprendre la relació d'aquest éssers vius amb la contaminació de l'aire.

La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO₂, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.

La vida a la Terra amb prou feines ocupa part de la seva superfície. Però els éssers vius hem estat capaços de transformar el seu clima durant milers de milions d'anys. Ara els humans sembla que ho aconseguirem en un temps rècord.

Per a en Joan.

Un equip d' investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF suggereix un sistema de diagnosi basat en la llum i l'olor que emeten les plantes. Aquestes eines, més sofisticades i menys agressives, obren les portes per estimar l'estat fisiològic global dels boscos i els conreus del planeta.