Les propietats favorables dels paisatges sonors naturals estan canviant, a causa de la disminució de les poblacions d'aus i la seva distribució geogràfica. Com a conseqüència, els ocells estan modificant les seves piulades, cada cop més simples i poc diverses.
Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
L’aforestació és un tipus de canvi en els usos del sòl destinat a la producció de fusta, la conservació d’aigua i sòl, incrementar l’emmagatzematge de carboni i la mitigació del canvi climàtic. Aquest estudi mostra com la reforestació canvia a més una variable clau del sòl, el seu pH.
El període de creixement de les plantes durant l’any s’ha allargat i això les exposa més a les gelades en aquesta etapa sensible per a elles. Això pot perjudicar la seva activitat i provocar pèrdues importants en conreus.
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.
Un cervell gran millora la capacitat d’ajustar el comportament a situacions noves mitjançant l’aprenentatge, la qual cosa facilita obtenir recursos en ambients que canvien constantment. Entendre aquesta capacitat ens pot ajudar a predir quines espècies d’ocells i altres animals seran més vulnerables al canvi global.
