Ocells

Des de fa temps s'argumenta la intel·ligència està relacionada amb la mida del cervell. Aquesta teoria, anomenada “teoria de l’encefalització”, defensa que el teixit cerebral “extra” d’un cervell més gran permet dedicar més neurones a tasques cognitives. No obstant això, fins ara no disposàvem d’evidències científiques que ho recolzessin. Una raó ha estat la dificultat de comptabilitzat la densitat neuronal en diferents espècies animals.

Ahir, 2 de desembre, es va presentar el Tercer atles dels ocells nidificants de Catalunya, un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que fa una fotografia exhaustiva de totes les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya.

La reestructuració és desigual segons l'època de l'any, canvia més ràpid a l'hivern, que a la primavera. Aixo podria exposar els ocells a una trampa climàtica. A la conca mediterrània, amb més microclimes i microhàbitats, aquest efecte no és tan clar i sembla que les comunitats d'ocells no han canviat tant els darrers 40 anys.

En el Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny passat, l’escola Peramàs de Mataró va proposar al seu alumnat conèixer els ocells de la seva ciutat per cuidar-los. Investigadors i investigadores del CREAF es van gravar en vídeo per motivar l’alumnat a participar en el repte i el resultat ha estat un mapa interactiu amb un centenar d’observacions d’ocells. La col·laboració es du a terme en el marc del programa d’inclusió escolar Magnet.

Des de temps remots la humanitat ha celebrat el retorn de les orenetes. Llavors el ritme de la natura marcava el pas de les estacions, les grues que migraven marcaven el moment de la sembra i les orenetes indicaven que havia arribat la primavera.

Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.