El canvi climàtic està reestructurant les comunitats d’ocells europees i nord-americanes

La reestructuració és desigual segons l'època de l'any, canvia més ràpid a l'hivern, que a la primavera. Aixo podria exposar els ocells a una trampa climàtica. A la conca mediterrània, amb més microclimes i microhàbitats, aquest efecte no és tan clar i sembla que les comunitats d'ocells no han canviat tant els darrers 40 anys.

Durant els darrers 40 anys el canvi climàtic ha provocat que algunes espècies d’ocells canviïn el seu comportament i lloc on viure: pujant de latitud buscant millors condicions (normalment buscant ambients més frescos) o deixant de migrar a l’hivern cap al sud perquè les condicions del lloc on han nascut són cada cop més suaus. Aquest fet està canviant les comunitats d’ocells d’Europa i dels Estats Units. Així ho confirma un nou estudi publicat al Journal of Animal Ecology que també constata que aquest canvis són desigual segons l’època de l’any, més evidents a l’hivern que a la primavera o estiu. A l’hivern, les comunitats d’ocells que trobem són cada cop més semblants a les que hi havia en zones més càlides fa uns anys. A la primavera, en canvi, no s’observen canvis tan dràstics perquè hi ha altres factors que prenen més rellevància. "El canvi climàtic canvia les comunitats d'espècies de manera que les espècies del sud són cada vegada més abundants i les espècies del nord disminueixen. Les espècies del centre d’Europa estan colonitzant Escandinàvia", diu Aleksi Lehikoinen, primer autor de l’estudi i conservador del Museu d'Història Natural de Finlàndia, Universitat de Hèlsinki.

"El canvi climàtic canvia les comunitats d'espècies de manera que les espècies del sud són cada vegada més abundants i les espècies del nord disminueixen. Les espècies del centre d’Europa estan colonitzant Escandinàvia", Aleksi Lehikoinen, Universitat de Hèlsinki.

“Els ocells migradors migren sobretot buscant més disponibilitat d’aliment, si ara on viuen ja no gela tant i troben aliment fàcilment, ja no marxen a un altre lloc a passar l’hivern”, explica Sergi Herrando, investigador de l'Institut Català d’Ornitologia (ICO) al CREAF. En canvi, a la primavera els ocells tendeixen a ser fidels al seu lloc de cria i no es mouen gaire lluny del niu. Durant la temporada de reproducció, els ocells estan lligats a un entorn concret durant mesos on fan el niu i posen els ous, i intenten no abandonar la seva descendència, fins i tot si les condicions climàtiques no els són gaire favorables. Aquesta zona sol coincidir bastant amb l'àrea on han nascut i és una estratègia que segueixen per assegurar la descendència: si els pares van criar bé en aquell lloc, la següent generació té més probabilitat de tenir èxit allà mateix o ben a prop.

“Si el clima canvia de forma ràpida, l’ecosistema pot patir alteracions sobtades, per exemple de manca de menjar, i això es pot convertir en una trampa climàtica i exposar als ocells quedar-se en zones desfavorables durant l’època de nidificació”.

SERGI HERRANDO, investigador del CREAF

L’estudi analitza els canvis en les comunitats d’ocells de vuit països europeus, el Canadà i els Estats Units entre 1980 i 2016, amb dades de més de 1.200 espècies. Malgrat això, els resultats són força similars als dos continents. En total, l’estudi cobreix observacions de gairebé 3.000 milions d’ocells. La recol·lecció d’aquest material no seria possible sense les persones voluntàries que fan el seguiment d’aquests ocells des de fa molts anys en diferents programes de ciència ciutadana arreu d’Europa i Nord Amèrica. Per a la regió Mediterrània s’han emprat dades del Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya, coordinat des de l’ICO.

Els ocells es queden al Mediterrani

Un altre resultat rellevant de l’estudi és que al Mediterrani aquest canvi en les comunitats d’ocells no és tan evident com als països del centre o del nord d’Europa. En primer lloc, no cal oblidar que la temperatura mitjana ha canviat de forma més acusada al nord que al sud d’Europa. Per altra banda, el Mediterrani presenta un relleu i un paisatge molt heterogeni, muntanyós, que dona lloc a microhàbitats i microclimes que permeten que les espècies trobin espais on viure encara que pugi la temperatura.

A més, al Mediterrani no hi arriben gaires espècies d’Àfrica, en part perquè just al sud hi ha ambients desèrtics que tenen una baixa diversitat i abundància d’ocells. Per últim, “cal tenir en compte que la conca mediterrània ha viscut també un procés d’aforestació, el bosc ha crescut i això ha facilitat els algunes espècies hagin trobat un ambient relativament temperat per viure.”, conclou Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF.