Els ocells de camp obert depenen cada cop més de les zones post-incendi 

La natura és dinàmica per definició. No obstant això, en els paisatges mediterranis l’activitat humana aporta un punt extra de dinamisme, no sempre de manera negativa. L’agricultura i la ramaderia havien permès mantenir en equilibri els espais oberts i els forestals fins fa poc. Durant la segona meitat del segle XX, l'ús agrícola i ramader de bona part dels paisatges mediterranis es va anar abandonant de manera progressiva (sobretot on el relleu era marcat) i el bosc va anar guanyant terreny. Un augment de la coberta forestal que té guanyadors i perdedors, també entre la biodiversitat. 

Els cultius intensius a les zones més planes porten a una simplificació dels hàbitats

Els ocells característics de les zones obertes van ser els més afectats negativament per aquests canvis en l’ús del paisatge, perquè van perdre el seu hàbitat. A més, també es van veure impactats per l’altra cara de l’abandonament: la intensificació agrícola de les planes. Els cultius intensius a les zones més planes porten a una simplificació dels hàbitats, basats en unes poques espècies vegetals que donen més profit i en grans terrenys de monocultiu. Aquesta situació acaba perjudicant també els espais de vida d’alguns ocells de camps oberts. 

Els ocells de camp obert ocupen les zones afectades pels incendis forestals, perquè ofereixen nous hàbitats obert on viure davant els que havien perdut amb l’abandonament i la intensificació agrícola.

En aquest context d’abandonament existeix una pertorbació que pot ser beneficiosa per aportar diversitat a aquest paisatge i són, curiosament, els incendis forestals. Per exemple, algunes espècies com l’hortolà (Emberiza hortulana) o la cogullada fosca (Galerida theklae) van patir un augment a Catalunya com a resultat del incendis de finals del segle XX. I és que els ocells de camp obert ocupen les zones afectades pels incendis forestals, perquè ofereixen nous hàbitats oberts on viure davant els que havien perdut amb l’abandonament i la intensificació agrícola. Segons l’evidència científica, no totes les zones cremades es recolonitzen igual. Essencialment, acostumen a repoblar les zones cremades més properes als nuclis on viuen. Així, si una zona post-incendi està molt lluny de les poblacions importants d’ocells, més difícilment tornarà a ser repoblada.  

Recuperar el foc, entès com una oportunitat de gestió i com un component important i necessari en la dinàmica dels sistemes naturals mediterranis, és tot un repte.

Encara més, els darrers resultats de recerca a Catalunya indiquen que aquestes aus són cada cop més dependents de l'aparició de les zones bones originades pels incendis i menys de les agrícoles o ramaderes. Si tenim en compte les projeccions sobre el futur d’aquests paisatges, que indiquen menys quantitat d’hàbitat disponible per aquestes espècies, seran precisament les variacions en el règim d’incendis les que podrien compensar-ho. D’aquesta manera, és en la mesura i planificació del foc, i no en els incendis en si mateixos, és on podem trobar una part de la solució a la davallada d’ocells d’espais oberts, sempre acompanyada per la comprensió del conjunt dels fenòmens socioculturals associats. Recuperar el foc, entès com una oportunitat de gestió i com un component important i necessari en la dinàmica dels sistemes naturals mediterranis és tot un repte. Convertim-lo en el nostre aliat per mantenir la biodiversitat i alhora lluitar contra l’amenaça realment preocupant, els grans incendis forestals. 

Aquest article ha estat escrit per Sergi Herrando (CREAF), Lluís Brotons (CREAF), Marc Antón (ICO) i Ponç Feliu (director del Parc Natural del Cap de Creus). 

Referències sobre la temàtica 

1. Sirami, C., Brotons, L., Burfield, I., Fonderflick, J., & Martin, J. L. (2008). Is land abandonment having an impact on biodiversity? A meta-analytical approach to bird distribution changes in the north-western Mediterranean. Biological Conservation, 141(2), 450-459. 

2. Clavero, M., Brotons, L., & Herrando, S. (2011). Bird community specialization, bird conservation and disturbance: the role of wildfires. Journal of Animal Ecology, 80(1), 128-136. 

3. Brotons, L., Herrando, S., & Pons, P. (2008). Wildfires and the expansion of threatened farmland birds: the ortolan bunting Emberiza hortulana in Mediterranean landscapes. Journal of Applied Ecology, 45(4), 1059-1066. 

4. Zozaya, E. L., Brotons, L., & Vallecillo, S. (2011). Bird community responses to vegetation heterogeneity following non-direct regeneration of Mediterranean forests after fire. Ardea, 99(1), 73-84. 

5. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999–2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona. 

6. Brotons, L., Pons, P., & Herrando, S. (2005). Colonization of dynamic Mediterranean landscapes: where do birds come from after fire?. Journal of biogeography, 32(5), 789-798. 

7. Zozaya, E. L., Brotons, L., & Saura, S. (2012). Recent fire history and connectivity patterns determine bird species distribution dynamics in landscapes dominated by land abandonment. Landscape Ecology, 27(2), 171-184. 

8. Rost, J., Clavero, M., Brotons, L., & Pons, P. (2012). The effect of postfire salvage logging on bird communities in Mediterranean pine forests: the benefits for declining species. Journal of Applied Ecology, 49(3), 644-651. 

9. Regos, A., D’Amen, M., Herrando, S., Guisan, A., & Brotons, L. (2015). Fire management, climate change and their interacting effects on birds in complex Mediterranean landscapes: dynamic distribution modelling of an early-successional species—the near-threatened Dartford Warbler (Sylvia undata). Journal of Ornithology, 156(1), 275-286. 

10. Kelly, L. T., Giljohann, K. M., Duane, A., Aquilué, N., Archibald, S., Batllori, E., . (2020). Fire and biodiversity in the Anthropocene. Science, 370(6519).