Ocells

L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.

La revista científica Nature Comunications acaba de publicar un article amb resultats preocupants pel que fa a l'adaptació dels animals al canvi climàtic. Les espècies, conclou l'estudi, responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta.

Un estudi liderat per Judit Lecina del CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.

Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.

El biòleg del CREAF Ferran Sayol va presentar recentment la seva tesi doctoral sobre la intel·ligència animal, en què va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d'aus. Les espècies més intel·ligents també són les que evolucionen més ràpidament. L'ambient influeix molt en la mida cerebral: els animals que colonitzen les illes, per exemple, tendeixen a desenvolupar cervells més grans.

Ocells, per les seves plomes per a decorar barrets, però molts d'altres animals també, pateixen el camí cap a l'extinció per culpa dels capricis humans.

L'investigador de la Universitat McGill, al Québec, i associat del CREAF va tornar al centre per parlar sobre la innovació animal des de diferents punts de vista, des de les implicacions ecològiques fins a les característiques fisiològiques que ho permeten.

Reduir l’ús de productes químics i un entorn natural ben conservat incrementen la biodiversitat de les vinyes del Priorat. Així ho demostra un estudi on ha participat l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat al CREAF, Constantí Stefanescu. Els resultats revelen que els cultius ecològics afavoreixen especialment les plantes i les papallones diürnes.

Un estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol revela que les ciutats preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals. Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.

Un cervell gran millora la capacitat d’ajustar el comportament a situacions noves mitjançant l’aprenentatge, la qual cosa facilita obtenir recursos en ambients que canvien constantment. Entendre aquesta capacitat ens pot ajudar a predir quines espècies d’ocells i altres animals seran més vulnerables al canvi global.