L'abandonament de zones agrícoles i ramaderes i la consegüent reforestació al Montseny ha fet que en 12 anys s'hagi produït un descens del 44% en les poblacions d'aus pròpies d'habitats oberts. La restauració de l'agricultura i la ramaderia tradicionals haurien d'ajudar a frenar l'avenç del bosc.
Un estudi internacional on ha participat el CREAF ha arribat a aquesta conclusió després d’observar els ocells urbanites d’una vintena de ciutats del món, entre elles Barcelona. Els investigadors han comparat prop de quatre-centes espècies i han analitzat on proliferen més, a l’àrea urbana o al seu hàbitat natural. En definitiva, les espècies que canten més agut se senten millora través dels sorolls greus de la ciutat.
Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides. Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.
Un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC revela que la pèrdua de biodiversitat en ciutats no és el resultat de l'atzar sinó de la poca tolerància de la major part d'espècies a les alteracions que comporta la urbanització. Conèixer quins ocells estan menys preparats a la vida de ciutat és prioritari per avaluar els efectes d'un futur cada vegada més urbanitzat.
Els entorns urbans alberguen moltes espècies que s'han adaptat amb canvis ràpids i sorprenents. Aquest article d'EROSKI CONSUMER presenta els estudis del CREAF en aquest tema.
Un nou estudi internacional relaciona la mida del cervell amb la quantitat d'hormona de l'estrès en els ocells. Un cervell més gran augmenta la capacitat cognitiva, el que els permet afrontar nous reptes i portar, en definitiva, una vida més relaxada que les que tenen un cervell petit.
Investigadors del CREAF i del CSIC revelen que els canvis en el comportament d'alguns ocells acceleren la seva evolució cap a formes i mides més adequades al seu nou estil de vida. Les espècies de coloms i tórtores que abandonen el sòl per viure en els arbres desenvolupen potes més curtes i cues més llargues més ràpidament del que és habitual.
Aquest és el primer resultat del creuament de les dades per ocells i papallones obtingudes en els Programes de Seguiment d’Indicadors Ambientals de Catalunya. La iniciativa, impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb la participació Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF i coordinador de la Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) a través del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.
S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.
Aquest divendres al CREAF es presenta una nova Tesis Doctoral sobre invasions biològiques. En aquest cas en Miquel Vall-llosera ens presenta la recerca que ha dut a terme els darrers anys en un document titulat " Avian invasions:from basic to applied research". El treball es centra en les característiques que identifiquen les espècies que són bones invasores i pren les aus com a model d'estudi.
