Científics del CREAF i del CSIC proposen que la innovació no és una adaptació en si mateixa, sinó que emergeix quan es combinen certes adaptacions nascudes per afrontar canvis en l'entorn, com tenir un cervell gran i ser curiós. L'estudi ha analitzat 1018 espècies d'aus. Primats, cetacis, lloros i corbs innovem perquè tenim una vida llarga i estem adaptats a viure en ambients canviants.
Un estudi internacional on ha participat el CREAF ha arribat a aquesta conclusió després d’observar els ocells urbanites d’una vintena de ciutats del món, entre elles Barcelona. Els investigadors han comparat prop de quatre-centes espècies i han analitzat on proliferen més, a l’àrea urbana o al seu hàbitat natural. En definitiva, les espècies que canten més agut se senten millora través dels sorolls greus de la ciutat.
Al voltant del món, les espècies animals invasores estan empenyent els nadius, de vegades alterant per sempre els ecosistemes. Els pardals en són un bon exemple, després d'haver-se estès des d'Europa fins a les zones més poblades del món. Daniel Sol ha col·laborat en un article de difusió per la revista Science que recull els trets clau que han donat a aquestes espècies invasores aquest èxit increïble.
Un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC revela que la pèrdua de biodiversitat en ciutats no és el resultat de l'atzar sinó de la poca tolerància de la major part d'espècies a les alteracions que comporta la urbanització. Conèixer quins ocells estan menys preparats a la vida de ciutat és prioritari per avaluar els efectes d'un futur cada vegada més urbanitzat.
Els entorns urbans alberguen moltes espècies que s'han adaptat amb canvis ràpids i sorprenents. Aquest article d'EROSKI CONSUMER presenta els estudis del CREAF en aquest tema.
Un nou estudi internacional relaciona la mida del cervell amb la quantitat d'hormona de l'estrès en els ocells. Un cervell més gran augmenta la capacitat cognitiva, el que els permet afrontar nous reptes i portar, en definitiva, una vida més relaxada que les que tenen un cervell petit.
En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".
Investigadors del CREAF i del CSIC revelen que els canvis en el comportament d'alguns ocells acceleren la seva evolució cap a formes i mides més adequades al seu nou estil de vida. Les espècies de coloms i tórtores que abandonen el sòl per viure en els arbres desenvolupen potes més curtes i cues més llargues més ràpidament del que és habitual.
Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.
S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.
L’estudi liderat pel CREAF conclou que la manca de depredadors a les grans ciutats afavoreix aquestes aptituds i en definitiva una tendència a que les aus de les ciutats siguin més intel·ligents que les d’altres ambients.
Aquest estudi dóna noves pistes per poder entendre l’èxit que moltes espècies invasores tenen a les nostres ciutats.
