Survive_hirec

L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.

Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.

Científics del CREAF i del CSIC proposen que la innovació no és una adaptació en si mateixa, sinó que emergeix quan es combinen certes adaptacions nascudes per afrontar canvis en l'entorn, com tenir un cervell gran i ser curiós. L'estudi ha analitzat 1018 espècies d'aus. Primats, cetacis, lloros i corbs innovem perquè tenim una vida llarga i estem adaptats a viure en ambients canviants.

Un estudi internacional on ha participat el CREAF ha arribat a aquesta conclusió després d’observar els ocells urbanites d’una vintena de ciutats del món, entre elles Barcelona. Els investigadors han comparat prop de quatre-centes espècies i han analitzat on proliferen més, a l’àrea urbana o al seu hàbitat natural. En definitiva, les espècies que canten més agut se senten millora través dels sorolls greus de la ciutat.

Al voltant del món, les espècies animals invasores estan empenyent els nadius, de vegades alterant per sempre els ecosistemes. Els pardals en són un bon exemple, després d'haver-se estès des d'Europa fins a les zones més poblades del món.  Daniel Sol ha col·laborat en un article de difusió per la revista Science que recull  els trets clau que  han donat a aquestes espècies invasores aquest èxit increïble.

Un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC revela que la pèrdua de biodiversitat en ciutats no és el resultat de l'atzar sinó de la poca tolerància de la major part d'espècies a les alteracions que comporta la urbanització. Conèixer quins ocells estan menys preparats a la vida de ciutat és prioritari per avaluar els efectes d'un futur cada vegada més urbanitzat.

Els entorns urbans alberguen moltes espècies que s'han adaptat amb canvis ràpids i sorprenents. Aquest article d'EROSKI CONSUMER presenta els estudis del CREAF en aquest tema.

En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves  parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".