Manuel de Pedro és un apassionat de l'ecologia evolutiva i ha centrat la seva tesi en el procés de colonització de les plantes. Què passa quan arriben a noves regions? Hi ha implicacions genètiques? Aquesta entrevista i els seus experiments en més de 2.000 plantes ens ho expliquen.
Les malalties infeccioses i l'ecologia estan molt més a prop del que semblen. Per exemple, tenen un paper fonamental en els ecosistemes, influeixen en les abundàncies de les poblacions salvatges fins al punt, en certs casos, de provocar extincions dels hostes, i molt sovint son factors determinants de la seva evolució. També la transmissió hi està relacionada. Et ve de gust descobrir-ne més?
Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.
Un estudi internacional dóna noves pistes sobre com preservar la biodiversitat d’ocells a les ciutats. L’estudi ha estat liderat per Ferran Sayol, investigador de la Universitat de Gothenburg (Suècia) i Daniel Sol, investigador del CSIC al CREAF.
El CREAF participa en un estudi internacional a la tundra àrtica liderat per iDiV i descobreixen que les plantes de la tundra tenen una varietat de mecanismes molt més diversa del que es pensava anteriorment per fer front als climes freds. Igualment, comproven que en aquestes ambients extrems es mantenen les mateixes normes que en altres llocs del món: la mida de la planta i l'economia dels recursos expliquen la diversitat de la vida vegetal.
Un estudi publicat a la revista Organisms Diversity & Evolution demostra que les tortugues mediterrànies tenen cinc dits o quatre en la pota davantera degut a la variabilitat que hi ha entre poblacions, i no per diferències sexuals com es creia fins ara.
L'estudi liderat pel CREAF i publicat a la revista Evolution pren els ocells com element d'estudi i demostra que la mida del cervell és més important a l'hora de formar noves espècies que altres característiques com la de ser una espècie generalista o el fet de viure en una illa. Els lloros són un clar exemple d'aquest fenomen, es caracteritzen tant per tenir cervells grans i també tenen un ritme de formació de noves espècies molt elevat. Actualment, hi ha més de 350 espècies de lloros vives a tot el món.
Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
El biòleg del CREAF Ferran Sayol va presentar recentment la seva tesi doctoral sobre la intel·ligència animal, en què va comparar la mida del cervell de més de 1900 espècies d'aus. Les espècies més intel·ligents també són les que evolucionen més ràpidament. L'ambient influeix molt en la mida cerebral: els animals que colonitzen les illes, per exemple, tendeixen a desenvolupar cervells més grans.
