Constantí stefanescu

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta. L’estudi s’ha realitzat íntegrament analitzant les dades de dos projectes de ciència ciutadana a Catalunya: l’Observatori ciutadà de papallones urbanes uBMS i el Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya CBMS.

La revista científica Nature Comunications acaba de publicar un article amb resultats preocupants pel que fa a l'adaptació dels animals al canvi climàtic. Les espècies, conclou l'estudi, responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però no van prou ràpid i no sempre en la direcció correcta.

Així ho revelen les dades dels dos programes de seguiment d'ocells i papallones que funcionen a Catalunya des de fa 17 i 25 anys respectivament. La sequera afecta de forma invertida a ocells i papallones: afecta més a les papallones de les zones àrides i als ocells de la zones plujoses.

El primer Observatori Ciutadà de Papallones Urbà liderat per Yolanda Melero, investigadora del CREAF, ha donat a conèixer les xifres del seu primer any de funcionament a Madrid i a Barcelona. Els seixanta-quatre voluntaris han reportat més de 6000 observacions de papallones urbanes gràcies al projecte de ciència ciutadana.

El 10 de novembre, Stefanescu va rebre el guardó de la Butterfly Conservation, la societat més important en el món de la conservació de les papallones.

Prové de l’est d’Àsia, fa una dècada que va arribar a Europa i s’ha detectat per primer cop a Catalunya aquest 2018. Es pot distingir fàcilment de la vespa asiàtica pels seus hàbits, tot i que són de mida semblant, i no suposa un perill per als humans.

Recentment ha estat publicada una nova guia sobre les papallones diürnes que podem trobar al país. L'investigador Constantí Stefanescu n'és un dels tres autors d'aquest llibre publicat per Edicions Lynx.

Reduir l’ús de productes químics i un entorn natural ben conservat incrementen la biodiversitat de les vinyes del Priorat. Així ho demostra un estudi on ha participat l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat al CREAF, Constantí Stefanescu. Els resultats revelen que els cultius ecològics afavoreixen especialment les plantes i les papallones diürnes.

Un estudi en el que ha participat l'investigador Constantí Stefanescu, revela que la papallona migradora dels cards fa un viatge més difícil del que s’esperava. Les proves amb elements químics demostren que vola d’Europa cap al Marroc, però que també pot arribar fins al Sahel, travessant l’enorme desert del Sàhara.

Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d'ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any.