Catalunya @ca

El DeBosCat, la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya, registra com a curades 10.395 hectàrees que s’han anat recuperant després de tres anys seguits de pluges. L’any 2020 només deixa 4 noves afectacions testimonials amb 49 hectàrees de bosc afectades per sequera.

A les portes de la primavera, els experts i expertes del CREAF informen que els boscos de Catalunya aquest any podran recuperar-se de les sequeres acumulades d’altres temporades, així com dels efectes devastadors de la processionària. No és el cas del sotabosc: la papallona del boix segueix l'expansió deixant al seu pas només una rebrotada del 20%.

Recentment ha estat publicada una nova guia sobre les papallones diürnes que podem trobar al país. L'investigador Constantí Stefanescu n'és un dels tres autors d'aquest llibre publicat per Edicions Lynx.

Una compilació de tretze escrits sobre diferents aspectes actuals i futurs als que s'enfronta Catalunya, amb una necessitat d'autogovern evident. En ell hi col·labora en Jaume Terradas, on parla sobre l'estat i els reptes més importants que té el medi ambient català. 

Ahir van reunir-se els màxims representants del conjunt d’universitats i centres de recerca de Catalunya per considerar la situació creada per les darreres actuacions del govern d'Espanya. Aquest és el comunicat oficial que emeten.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.

Aquesta iniciativa és pionera i posa Catalunya en la punta de llança del seguiment de la biodiversitat al costat de països com el Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica.

La base de dades del projecte EXOCAT, que coordina el CREAF per encàrrec de la Generalitat, té més de 1.100 espècies exòtiques registrades a Catalunya, 111 de les quals catalogades com invasores. Aquesta base de dades és una eina de referència per millorar les polítiques i les mesures de gestió de les invasions biològiques.

Un investigador del CEED (Centre d'Excel·lència per Decisions Ambientals) ha estat guardonat amb una de les cinc Beques d'Investigació postdoctoral de Victòria (Austràlia).