Moren pins de forma sobtada pels efectes de la sequera de l’any passat
Els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard.
Els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard.
En motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, al CREAF desvetllem quina és l’espècie forestal que ens representa. Fa aproximadament un mes, amb l’objectiu de despixel·lar el famós arbre del nostre logo, vam llançar una votació interna entre els treballadors i treballadores del CREAF, preguntant quina espècie pensen que ens representa i els valors que en destacarien. La guanyadora, amb un aclaparador 70% dels vots, és l’alzina.
Un cop rehidratades, les alzines han mostrat una gran capacitat de recuperació, gràcies a estar molt ben adaptades al clima mediterrani. L’alliberament de substàncies al sòl suposa una pèrdua considerable de carboni per a l’alzina i modifica la comunitat microbiana que hi viu, el que pot afectar de retruc novament la planta.
L'augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua al sòl han afavorit espècies mediterrànies. Mentre que les coníferesvan perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012 i s’han pogut observar gràcies a imatges de teledetecció obtingudes per satèl·lits.
Quin és el futur que esperen els boscos mediterranis? El canvi climàtic ja es deixa notar amb força i els seus impactes arriben arreu. En Francisco Lloret explica la situació actual i com haurem de preparar-nos nosaltres i els boscos als canvis que han de venir.
Per Craig i Seva.
Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.
Entrevistem Catherine Preece, doctora en Ciències Biològiques amb els seus estudis sobre vegetació subàrtica. Va fer el seu primer Postdoctorat a Sheffield, d'agricultura, i ara s'ha focalitzat en un altre a Catalunya, gràcies a la beca Marie Curie. Aquesta vegada els seus estudis aprofundeixen en l'efecte de la sequera al bosc mediterrani. Quin paper juga el canvi climàtic? Quin futur espera als nostres boscos? Com podem contribuir a la seva conservació?