L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
Un estudi posa en evidència que no existeix una gestió forestal que millori la provisió de tots els serveis ambientals a la vegada. En una situació com l’actual, decidir-se per una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc és una opció sensata. L’estudi s’ha dut a terme per un equip d’investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF.
Recentment l'amic Paul Zedler em plantejava una qüestió entre insidiosa i filosòfica: la nostra activitat científica analitzant processos, establint relacions causals, no té cap transcendència si no es tradueix en accions. No em va quedar més remei que respondre afirmativament per a que no es veiés que estava a dalt de la famosa torre d'ivori.
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
El passat 7 de maig va tenir lloc una jornada de formació interna, organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, amb l’objectiu de debatre sobre com fer una gestió i planificació del territori basada en l’evidència científica.
El Focus Grup EIP Agri sobre noves pràctiques forestals per l'adaptació al canvi climàtic ha publicat l'informe final i una sèrie de petits articles on es recullen els resultats d'una vintena d'actors europeus en aquesta temàtica. L'investigador del CREAF, Enrique Doblas, ha format part d'aquest grup de treball.
A final de segle XIX la regió fronterera entre Itàlia i Eslovènia tenia muntanyes pelades d'arbres. Una reforestació massiva ordenada per l'Imperi Austrohongarès va permetre recuperar els boscos i revitalitzar el territori. Ara, però, aquells pins plantats fa un segle comencen a estar en perill.
Per a Roberto i Andrea.
El projecte sobre l'adaptació del delta de la Tordera finalitza després de nou mesos d'activitat.
El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.
Aquest projecte pretén aconseguir que el Delta de la Tordera sigui més resilient a l'efecte del canvi global. Per això, es planteja un seguit d'accions que assegurin la millora de les pràctiques de governança dels recursos naturals i la implicació de tota la societat.
