Un estudi posa en evidència que no existeix una gestió forestal que millori la provisió de tots els serveis ambientals a la vegada. En una situació com l’actual, decidir-se per una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc és una opció sensata. L’estudi s’ha dut a terme per un equip d’investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF.

Un article  liderat per Alejandra Morán-Ordóñez, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), conclou que les polítiques de gestió forestal seran més decisives que el canvi climàtic a l’hora de predir els serveis ambientals que oferiran els boscos. Així, el rendiment forestal entès com el conjunt de productes i serveis que proporcionen els boscos, estarà més condicionat per la tipologia de gestió que es faci que no pas pel canvi climàtic.  Tot i així, l’estudi també evidencia que cap de les estratègies de gestió estudiades té la capacitat de maximitzar tots els serveis avaluats i que una gestió orientada a fer els boscos més resilients a les pertorbacions és la més recomanable.

L’estudi, en el que també hi han participat investigadors del CREAF i de la Universitat de Lleida (UdL), ha estudiat quatre estratègies de gestió: continuar amb la gestió actual, promoure la producció de biomassa, l’emmagatzematge de carboni, o reduir la vulnerabilitat del bosc al canvi climàtic. Els serveis ecosistèmics avaluats han estat la quantitat de fusta produïda, l’emmagatzematge de carboni, la producció de bolets, la provisió d’aigua, la mitigació de l’erosió del sòls forestals i l’hàbitat per a la biodiversitat.

L’equilibri perfecte entre la provisió de serveis ecosistèmics forestals no existeix, i depèn dels objectius de gestió del bosc”. Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CTFC i del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF)

Els investigadors han arribat a la conclusió que l’equilibri entre els serveis és pràcticament impossible. “L’equilibri perfecte entre la provisió de serveis ecosistèmics forestals no existeix i depèn dels objectius de gestió del bosc”, explica Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CTFC i del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF) i una de les principals autores de l’article, juntament amb Aitor Ameztegui, investigador del CTFC i la UdL. “Quins serveis volem promoure i a quin preu depèn dels interessos socioeconòmics tant locals com continentals”, afegeix Morán-Ordóñez. Per exemple, si es continua amb la mateixa gestió realitzada fins ara, es beneficiaran alguns serveis com ara la mitigació de l’erosió del sòl en detriment del subministrament d’aigua i es plantejarà un escenari amb boscos més vulnerables enfront de sequeres extremes o incendis forestals.

Reduir la vulnerabilitat, la més raonable

Per altra banda, si es realitza una gestió centrada en reduir aquesta vulnerabilitat, es reduirà la provisió d’alguns serveis en relació a l’escenari de gestió actual, com ara l’emmagatzematge de carboni. En canvi, s’obtindrien altres beneficis, com són reduir el risc que es produeixin danys en el funcionament dels boscos. En aquest sentit Ameztegui explica que “en un context en el qual s’espera que les pertorbacions augmentin en freqüència i gravetat, aquest tipus de gestió emergeix com una alternativa raonable per atenuar el risc de danys irreversibles, fins i tot si es redueix lleugerament la provisió d’alguns serveis.”

Fins ara són pocs els estudis que han avaluat explícitament les conseqüències a llarg termini de l’aplicació d’estratègies alternatives de gestió forestal sobre la prestació de serveis de l’ecosistema per part dels boscos i en un context de canvi climàtic.

El treball de Morán-Ordóñez i Ameztegui posa de manifest aquestes conseqüències i representa una valuosa eina per donar suport a la presa de decisions ben informades i basades en evidències en la gestió dels boscos mediterranis.

Més informació:

Future trade-offs and synergies among ecosystem services in Mediterranean forests under global change scenarios. Alejandra Morán-Ordóñez, Aitor Ameztegui, Miquel De Cáceres, Sergio de-Miguel, François Lefèvre, Lluís Brotons, Lluís Coll.