El reservori mundial més important de carboni en el sòl es la torba, un tipus de sòl d’origen vegetal que es troba en zones saturades d’aigua (que anomenem molleres, aiguamolls o torberes). Aquests sòls acumulen més de 550 Gt de carboni en forma de material d’origen vegetal sense descompondre, el que representa el 42% del carboni emmagatzemat als sòls de tot el món.
La fotosíntesi és el mecanisme pel qual les plantes segresten carboni de l’aire per destinar-lo a la construcció i el manteniment de les seves fulles, tiges, arrels i òrgans reproductius. Però, cada primavera, els arbres caducifolis comencen a construir les fulles o les flors quan encara no tenen cap fulla que pugui fer la fotosíntesi. Com s’ho fan?
El dilluns 27 d'abril Josep Barba presenta la seva tesi sobre els efectes del decaïment forestal provocat per la sequera a les emissions de CO2 i a la capacitat d’embornal de carboni dels ecosistemes terrestres. Els canvis en la respiració del sòl i en la descomposició de la matèria orgànica podrien tenir un gran impacte en el balanç de carboni dels ecosistemes, ja que l'augment de les sequeres podria augmentar el decaïment forestal en les properes dècades.
Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta. Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.
La investigadora Pilar Andrés marxarà dos anys als EE.UU, a Colorado a estudiar l'ecologia del sòl a les Grans Planes. Concretament el projecte presentat vol millorar els models que expliquen la descomposició de la matèria orgànica al sòl i contribuir així a la millora dels models dels cicles del carboni i del nitrogen.
La producció de fusta en boscos mixtes és un 24% més alta que en boscos on només s’hi troba una sola espècie. L’estudi apunta que la incorporació d’espècies arbòries diferents en un bosc augmenta l’eficiència en l’ús dels recursos.
