Investigadors del CREAF i la UAB mostren que el coneixement científic actual encara no permet predir com variarà la vegetació a causa del canvi climàtic en un futur. L’estudi, que compara tots els continents, destaca que els canvis de vegetació per sequera encara són rars i que cal establir programes de monitoratge a llarg termini.
La fotosíntesi és el mecanisme pel qual les plantes segresten carboni de l’aire per destinar-lo a la construcció i el manteniment de les seves fulles, tiges, arrels i òrgans reproductius. Però, cada primavera, els arbres caducifolis comencen a construir les fulles o les flors quan encara no tenen cap fulla que pugui fer la fotosíntesi. Com s’ho fan?
Una tesi doctoral llegida al CREAF, a la UAB, proposa un sistema d’informació mitjançant l’ús dels models de distribució d’espècies d’interès per a la conservació i d’espècies exòtiques invasores per tal de generar mapes útils en la conservació de la biodiversitat. Aquest sistema d’informació està orientat al seguiment temporal d’àrees protegides, dels canvis en els seus límits al llarg del temps i dels que es produeixen durant el procés de tramitació legal.
Investigadors del CREAF han millorat el coneixement que es tenia dels factors que influeixen en el contingut dels diferents elements, nitrogen i fòsfor a més del potassi, en les fulles i la fusta dels arbres. També han arribat a la conclusió que el contingut de potassi en els arbres està determinat per factors ambientals.
Investigadors del CREAF i de la UAB han trobat els factors que fan que en les zones més biodiverses, on s'esperaria menys invasió de plantes exòtiques, hi hagi, a la pràctica, més plantes exòtiques i, per tant, més invasió. Les raons d'aquest fenomen són diverses, però l'activitat humana és de les més destacades. Els humans provoquem canvis bruscos que permeten a les plantes exòtiques envair zones més biodiverses que perden la seva "resistència biòtica".
Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.
