Investigadors del CREAF han millorat el coneixement que es tenia dels factors que influeixen en el contingut dels diferents elements, nitrogen i fòsfor a més del potassi, en les fulles i la fusta dels arbres. També han arribat a la conclusió que el contingut de potassi en els arbres està determinat per factors ambientals.

Article publicat a la UAB Divulga

Referències

"Stoichiometry of potassium is largely determined by water availability and growth in Catalonian forests"
Jordi Sardans, Josep Peñuelas, Marta Coll, Jordi Vayreda i Albert Rivas-Ubach. Functional Ecology 2012.

La majoria dels estudis de nutrients en les planta se centren en el nitrogen (N) i fòsfor (P), quedant sovint oblidat el potassi (K). En aquest article, es van estudiar les relacions entre l'assignació de potassi i l'assignació de carboni (C), N i P de diferents òrgans de la planta en resposta a gradients climàtics en 2836 parcel·les forestals de Catalunya. Es va prestar atenció especial al contingut total de K i les seves relacions entre òrgans (fulles i tiges) de la planta en lloc de les concentracions i les seves proporcions. Els resultats demostren que els arbres destinen diferents proporcions de K respecte al N i al P als òrgans fotosintètics i no fotosintètics en resposta a les condicions climàtiques, el creixement i l'estil de vida. A més, els resultats també indiquen que els diferents tipus de boscos: angiospermes caducifolis, angiospermes de fulla perenne o gimnospermes (confieres en aquest cas) responen de manera diferent als gradients climàtics. Es demostra que l'assignació de potassi està fortament relacionada amb la disponibilitat d'aigua i que l'absorció de potassi té més a veure amb la captació d'aigua que l'absorció de N i P. La assignació de K als diferents òrgans vegetals està relacionada tant amb la resposta de les plantes a la sequera com al seu creixement.

També es demostra que el K té un paper clau en la resposta de les plantes als canvis climàtics estacionals.

A més, les diferències en la composició i plasticitat pel que fa al contingut de K poden ser conseqüència de una adaptació a llarg termini dels arbres a diferents estils de vida i condicions climàtiques. Arribem a la conclusió que el K ha de ser més freqüent i profundament considerat en els estudis ecològics de les plantes terrestres en del què ha estat fins ara. Finalment, els resultats també demostren que l'ús del contingut de K en aquests estudis ecològics representa millor la productivitat i l'assignació real dels nutrients que l'ús exclusiu de la concentració foliar de K. Els nostres resultats milloren el nostre coneixement dels factors que controlen el contingut i les relacions dels elements de les fulles dels arbres i la fusta, i també posa de manifest la necessitat de considerar el K (i no només de N i P) en l'estudi de les relacions entre els canvis en la composición elemental de les plantes i els canvis ambientals..

Jordi Sardans, Albert Rivas-Ubach, Marta Coll, Jordi Vayreda, Josep Peñuelas.

CREAF

j.sardans@creaf.uab.es