L'agricultura regenerativa podria produir la mateixa quantitat d'aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor

Cada vegada és més necessari impulsar models que mantinguin un equilibri entre les necessitats del sector agrícola, la natura i l'adaptació a la sequera o a l'augment de temperatura. El model regeneratiu és un exemple d'això, ja que prioritza tècniques que afavoreixen la salut del sòl. La ciència ja ha demostrat que un sòl més sa pot retenir més carboni atmosfèric i absorbir més aigua, per exemple. Però, és rendible aquest tipus d'agricultura? Els resultats preliminars del projecte d'agricultura regenerativa Regenera.cat, liderat pel CREAF i gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) que finança el Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, mostren com, al contrari del que sol pensar-se, després d’uns anys inicials i un cop es recupera la salut del sòl, aquest model pot produir la mateixa quantitat d'aliments que el convencional i fer-ho amb un cost similar o, en alguns casos, de forma més barata, per exemple, el cas de la producció de carbassons a l'horta, ha registrat un estalvi de més del 30% en regeneratiu.

Les dades se n’han obtingut comparant durant un any les quatre finques regeneratives que participen en la iniciativa, totes elles a Catalunya, enfront de parcel·les que practiquen una agricultura convencional i que, per tant, encara empren pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant per a llaurar el cultiu. A més, l'equip també ha comparat vaques 100% de pastura sota dos escenaris: les que s'alimenten directament en la pastura amb aquelles que mengen bales de pastura -herba seca-. Per a fer el càlcul, tant de cost com de producció, s'ha avaluat un aliment diferent en cada finca participant: a l'horta de Verdcamp Fruits s'han triat els carbassons; als fruiters de Pomona Fruits, les peres; a Planeses, la llet de vaca de pastura, i el raïm a les vinyes regeneratives de Família Torres.

Respecte als costos econòmics, l’equip també aclareix que, tot i que aquests resultats s’hagin mesurat en un any de projecte, les quatre finques fa anys que practiquen el model regeneratiu. Per tant, el càlcul no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl, un procés que pot requerir diversos anys abans d'assolir aquesta rendibilitat. La part positiva és que sí que demostra que ambdos models produeixen el mateix i, un cop establerta, amb un cost econòmic igual, o fins i tot, menor, en el cas del regeneratiu. “Una de les reticències del sector agrari per a implementar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa a arguments que afirmen que són més cares i menys productives, així que aquests resultats, tot i que de moment són a petita escala i cal ampliar la recerca, són esperançadors”, destaca Javier Retana, investigador del CREAF, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i  coordinador del projecte. També alerta que el canvi de model no és fàcil, especialment durant els primers anys, i que sempre ha d'anar acompanyat amb polítiques, ajuts econòmiques i assessorament. No obstant això, “el fet d'anar desmuntant el mite de la baixa producció i l'alt cost, és un pas molt important”, afegeix.

Per a dur a terme el càlcul econòmic, l'equip ha realitzat una anàlisi minuciosa on s'han tingut en compte el cost del personal, detallat en diferents accions com ara podar, plantar o fer tractaments fitosanitaris; el cost de la maquinària, que inclou la gasolina i el manteniment o lloguer de les màquines; i el dels productes que s'apliquen en el camp, com el compost o els fertilitzants. Els resultats revelen que l'estalvi d'un cultiu regeneratiu enfront del convencional per a produir els mateixos aliments és de més d’un 30% en el cas dels carbassons de Verdcamp Fruits. Segons Retana, “en general, on observem que es redueixen més els costos és en la maquinària i en els productes fitosanitaris com els fertilitzants químics o els pesticides”. El cost de produir de manera regenerativa sí que puja lleugerament en el cas de les peres de PomonaFruits, al voltant d’un 10%, però malgrat aquesta dada, la producció de peres és un 20% més en la finca regenerativa “el motiu és que van dur a terme tractaments naturals per a prevenir plagues i això sí que puja una mica més el preu, però en contrast la producció sí va estar més alta”, aclareix Retana. Pel que fa a Familia Torres encara no se n’han obtingut els resultats finals, en part degut a la sequera que es va patir durant l’any 2024, “s’haurà d’esperar al segon any de projecte per tenir les dades definitives”, afegeix Javier Retana.

Respecte a la capacitat de produir dels cultius, a les parcel·les regeneratives s'ha obtingut una producció similar respecte al convencional. Per a fer-se’n una idea concreta, en el cas de Verdcamp Fruits s'ha obtingut que tots dos camps, convencional i regeneratiu, produeixen al voltant d'entre 35.000-37.000 quilos de carbassons.  Pel que fa a Pomona Fruits, sí que s'ha observat una major producció en regeneratiu amb una collita de 22.000 quilos per hectàrea, enfront del convencional que han estat uns 18.000 quilos segons Pomona, “l’any passat va ser un any de produccions baixes a la pera a tot el territori catalá, tot i així quan vam comparar la parcel·la convencional respecte a la regenerativa, vam obtenir gairebé un 20% més de producció en el cas del regeneratiu!”. En el cas de Família Torres, les dades apunten que les parcel·les regeneratives i convencionals produeixen una quantitat similar de raïm, malgrat que les produccions de la collita 2024 no han estat representatives per l'afectació de la sequera.

Per la seva banda, a Planeses, s'han comparat vaques lleteres que s'alimenten 100% de pastura sota dos escenaris: aquelles que mengen directament en el prat segons el mètode Voisin -es mouen diàriament de parcel·la en parcel·la d'una manera planificada- , enfront de les que s'alimenten de bales de pastura seca dins d'un recinte. Segons les dades, si les vaques mengen directament en el prat, l'estalvi és molt major, ja que es redueix més de la meitat el cost econòmic, perquè només s'ha d'invertir en el personal que s'encarrega de treure al bestiar i de munyir-lo. En canvi, les bales de palla seca impliquen una despesa addicional: recol·lectar l'herba, assecar-la, transportar-la i emmagatzemar-la, també recollir els excrements i retornar-los al camp.

D'acord amb l'investigador, a vegades és inevitable utilitzar bales de pastura, especialment en les èpoques que no hi ha pastura fresca, per exemple, durant l'hivern a l’alta muntanya o als estius del Mediterrani quan fa molta calor, “però si es vol fer llet de pastura 100%, mentre es pugui pasturar directament al prat és molt més rendible”. Quant a la producció de llet encara no hi ha dades definitives, però sí que es veu una tendència que les vaques que s'alimenten de pastura fresca produeixen més llet que les que s'alimenta d'herba seca o ensitjada.

Les finques que participen en el projecte van apostar pel model regeneratiu fa ja diversos anys amb l'objectiu de recuperar la fertilitat i biodiversitat de la terra i així poder assegurar el cultiu d'aliments en un context de crisi climàtica, ja que “en augmentar el contingut de matèria orgànica, s'incrementa la capacitat del sòl d'emmagatzemar més aigua en condicions àrides i, també, d'emmagatzemar carboni atmosfèric”, explica Retana. Algunes de les tècniques que practiquen són eliminar el llaurat; mantenir la coberta vegetal tot l'any; augmentar la diversitat i la producció de plantes o combinar l'agricultura i la ramaderia.

Cada finca, a més, té la seva manera de treballar i produeix diferents aliments. En el cas de Planeses (Sant Ferriol, Girona) es crien pollastres, gallines i vaques de pastura, a més també té una horta i aprofita recursos del bosc per a elaborar biofertilizantes. Per la seva banda, Família Torres (Pacs del Pendès, Barcelona), dedicada a la vinya, treu ramats d'ovelles i gallines perquè pasturin entre les vinyes i tenen instal·lades caixes niu de ratpenats i ocells. La finca de Pomona Fruits (Ivars d'Urgell, Lleida), que conrea pomes, peres, albercocs i préssecs, incorpora restes de poda, microorganismes vius i matèria orgànica al sól; també planta flors als marges i posen òsmies -abelles solitàries- perquè ajudin a pol·linitzar els arbres fruiters, a més, a una de les seves finques utilitzen ases entre els arbres per fertilitzar la terra i controlar l’herba a algunes parcel·les per reduir l'ús de maquinària. Per la seva banda, VerdCamp Fruits (Cambrils, Tarragona) produeix una gran varietat de fruites i verdures, i destaca per la plantació de flors entre els cultius per a afavorir la biodiversitat (el que ells anomenen intercropping floral), també apliquen el roller crop- un rul·lo que aixafa i doblega els cultius al costat de les herbes adventícies, un cop acaba el seu cicle productiu, sense tallar-los ni triturar-los -; això crea una capa de biomassa sobre el sòl que actua com una capa natural i adob verd que reté la humitat.

Actualment, el projecte Regenera.cat, que finalitza el gener de 2026, continua treballant per a posar números científics als beneficis de l'agricultura regenerativa; “ara estem mesurant altres paràmetres com la petjada de carboni i d'aigua, la qualitat nutricional dels aliments, la diversitat de pol·linitzadors i la capacitat de retenir carboni atmosfèric i aigua”, finalitza Retana.

Durant els pròxims mesos, les finques del projecte realitzaran jornades de portes obertes perquè qualsevol persona pugui visitar-les i informar-se de com implementen les diferents tècniques del model regeneratiu. Subscriu-te al butlletí del projecte per a no perdre't cap novetat!

El Fons Climàtic es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.