La fotosíntesi és el mecanisme pel qual les plantes segresten carboni de l’aire per destinar-lo a la construcció i el manteniment de les seves fulles, tiges, arrels i òrgans reproductius. Però, cada primavera, els arbres caducifolis comencen a construir les fulles o les flors quan encara no tenen cap fulla que pugui fer la fotosíntesi. Com s’ho fan?
Un estudi publicat a la revista Tree Physiology, i en el que ha participat l'investigador del CREAF Francisco Lloret, ha revelat que les avetoses del Pirineu oriental poden tenir millor resposta al canvi climàtic que les del Pirineu occidental.
L'investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.
El pi roig és l'espècie arbòria amb un rang latitudinal de distribució més gran que abasta des de Sibèria a la península Ibèrica. La mortalitat dels pins per sequera no repercuteix en les emissions de CO2 del sòl forestal.
L’investigador del CREAF Francisco Lloret va ser escollit el juny de 2015 President de la Asociación Española de Ecología Terrestre (AEET), entitat integrada per 700 investigadors i professionals del camp de l’ecologia terrestre i editora de la revista Ecosistemas.
Una de les major aportacions de CO2 que rep l'atmosfera prové de les comunitats microbianes del sòl.
Les dels microorganismes del sòl estan entre les comunitats més diverses del planeta. En 0,5 g de sòl es poden trobar 4000 espècies diferents.
Un estudi amb participació del CREAF i del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) conclou que hi ha mecanismes estabilitzadors que contribueixen a la resiliència de la vegetació enfront de canvis climàtics extrems, encara que també assenyala que no s'ha de subestimar la capacitat d'aquests esdeveniments per provocar canvis dramàtics, especialment si es tornen més constants.
