El teix és considerat espècie d'interès des del punt de vista de la conservació per les seves poblacions petites i aïllades. Un equip internacional liderat pel CREAF ha estudiat la variació adaptativa de les seves poblacions, un coneixement crucial per desenvolupar mesures de conservació correctes.
Tenim la necessitat d'entendre el funcionament de les coses, de saber com muntar-les i desmuntar-les. Però hem arribat a un punt de tanta especialització i mecanització que massa sovint se'ns escapa com funciona tot plegat i, sobretot, si serem capaços d'arreglar allò que hem trencat.
En aquest nou article, en Jaume Terradas presenta nova informació i actualitza algun dels textos que ha anat publicant a la secció.
Un estudi publicat a la revista Tree Physiology, i en el que ha participat l'investigador del CREAF Francisco Lloret, ha revelat que les avetoses del Pirineu oriental poden tenir millor resposta al canvi climàtic que les del Pirineu occidental.
Una investigació on hi col·labora el CREAF revela que les marmotes reintroduïdes al Pirineu mostren molt poca variabilitat genètica perquè provenen de només dues localitats alpines i no s’han barrejat entre elles. Sorprenentment, aquesta baixa diversitat genètica no ha suposat cap impediment perquè la reintroducció hagi estat un èxit.
Es busca candidat per sol·licitar una beca doctoral de 4 anys sobre la relació entre la diversitat genètica i les respostes funcionals d'espècies vegetals (Juniperus phoenicea) a diverses escales: a nivell de parcel·la (1ha a Doñana), a nivell local (PN Doñana) i a nivell regional (gradient geogràfic a la Península Ibèrica). Les respostes funcionals inclouen èxit reproductiu, creixement i decaïment davant la sequera.
Un article publicat el passat mes de maig a la revista Science revela que l'origen i l'evolució de les abelles socials es deu a l'augment de la capacitat de regulació de l’expressió dels gens. Jordi Bosch, investigador del CREAF, és un dels científics que ha participat a l'estudi.
