La reintroducció de marmotes als Pirineus és tot un èxit malgrat la baixa diversitat genètica

Una investigació on hi col·labora el CREAF revela que les marmotes reintroduïdes al Pirineu mostren molt poca variabilitat genètica perquè provenen de només dues localitats alpines i no s’han barrejat entre elles. Sorprenentment, aquesta baixa diversitat genètica no ha suposat cap impediment perquè la reintroducció hagi estat un èxit.

Els investigadors Mariona Ferrandiz-Rovira, Bernat Claramunt (CREAF i UAB) i Irene Figueroa (CREAF) han estudiat la variabilitat genètica i la procedència de tres poblacions de marmota alpina (Marmota marmota) situades a tres localitats del Pirineu (Andorra, la Cerdanya i el Ripollès). La investigació ha permès conèixer que les marmotes reintroduïdes als Pirineus són molt poc diverses pel que fa a la seva genètica, provenen només de dues poblacions alpines diferents i, a més, no hi ha hagut intercanvi genètic entre elles.

Els investigadors volen estudiar properament com reaccionaran al canvi climàtic aquestes poblacions de marmotes.

Que les poblacions siguin diverses genèticament és important en general, però ho és més encara quan les poblacions són petites, com és habitual en les reintroduccions d’espècies. La raó és que “quan la diversitat genètica de la població baixa, generalment augmenta la probabilitat d'extinció i es redueix la capacitat d’adaptar-se al nou ambient, que implica inevitablement canvis”, comenta Ferrandiz-Rovira.

El baix nombre d’individus fundadors —uns 400 reintroduïts en 40 anys—, juntament amb l’aïllament geogràfic i genètic, “ha provocat que la diversitat genètica de les tres poblacions pirinenques s’hagi vist molt reduïda. La població del Ripollès és molt diferent genèticament a les altres dues”, explica Mariona Ferrandiz-Rovira.

Les fundadores provenen de dos orígens geogràfics diferents

“En no mesclar-se entre elles, cada població del Pirineu encara s’assembla molt a la població d’origen dels Alps, i per això hem pogut identificar d’on provenen amb molta precisió”, explica la investigadora. Inicialment, els investigadors sospitaven que totes les marmotes van ser reintroduïdes a partir d’una única regió alpina de procedència, però ara s’ha vist que n’hi ha dues: les marmotes reintroduïdes a Andorra i la Cerdanya provenen de Mercantour, al sud dels Alps; mentre que la població del Ripollès prové del nord, de la regió de Vanoise.

Malgrat tot, la reintroducció ha estat un èxit

La reintroducció de marmotes alpines als Pirineus durant bona part del s.XX ha estat un procés sovint poc coordinat i mal documentat, sense un registre clar de l’origen dels individus reintroduïts.

Les marmotes del Pirineu, extingides fa uns 15.000 anys, es van reintroduir a diverses zones del Pirineu francès entre els anys 1948 i 1988, on ràpidament es van establir i van colonitzar gairebé tota la cara sud del Pirineu. Inicialment, es van alliberar prop de 400 marmotes fundadores, que en poc temps van arribar a formar una descendència de 10.000 exemplars. Per tant, malgrat la manca de seguiment i la baixa diversitat genètica de les poblacions estudiades la reintroducció ha estat molt reeixida i les marmotes han aconseguit colonitzar el Pirineu.

Aquest estudi pretén ser alhora un base de coneixement i una guia per a d’altres reintroduccions d’aquesta i d'altres espècies. Sobretot, per a aconseguir definitivament reintroduir-les a l’est dels Alps després de diversos intents fallits, i per a l'espècie de marmota de l’illa de Vancouver (Marmota vancouverensis), en greu perill d’extinció.

ARTICLE

Bichet, C., Ferrandiz-Rovira, M., Claramunt, B., Figueroa, I. et al.  Multiple geographic origins and high genetic differentiation of the Alpine marmots reintroduced in the Pyrenees. (2016) Conservation Genetics. DOI: 10.1007/s10592-016-0851-4