El reverdiment de la terra està arribant al seu límit
Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.
Els ecosistemes terrestres estan donant senyals de saturació i s’està debilitant la seva capacitat per capturar carboni atmosfèric. Alhora, l’escalfament global provoca que aquests ecosistemes siguin cada vegada menys productius, especialment durant les onades de calor. Un estudi publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, i liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas, conclou que la menor productivitat i la desacceleració de la captació de carboni provocaran un nou canvi d’escenari.
D’un escenari global dominat pels efectes positius de la fertilització de carboni i nitrogen passarem a un període caracteritzat per la saturació dels ecosistemes i per majors impactes del canvi climàtic, especialment l’escalfament del planeta”, comenta el Dr. Peñuelas.
Gràcies als ecosistemes terrestres, anualment es retira prop d’un terç de les emissions de diòxid de carboni que generem els humans amb l’ús de combustibles fòssils, la indústria i el canvi d’usos del sòl. “Si les emissions humanes continuen augmentant i els ecosistemes cada cop són menys eficients en retirar el carboni, passarem d’un escenari on l’excés de CO2 ja no actuarà tant com un fertilitzant que afavoreix el creixement de la vegetació, cap a un període on la major quantitat de carboni atmosfèric acceleri l’escalfament global”, explica Peñuelas. De fet, “no només els ecosistemes podran segrestar cada vegada menys carboni, sinó que aquest romandrà menys temps en les plantes i els sòls i retornarà abans a l’atmosfera”, afegeix Jordi Sardans, coautor i investigador del CREAF.
La manca de nutrients provoca que la vegetació no creixi indefinidament
Els ecosistemes actuen com un tampó amb la captura del carboni, i això ha ajudat a frenar els efectes de l’increment de CO2 i a reduir els impactes del canvi climàtic. Però actualment la manca d’altres nutrients, com el potassi i sobretot el fòsfor, i els canvis en el clima comencen a ser uns obstacles insalvables i limiten el creixement de les plantes. La disponibilitat de nutrients en el futur serà la que marqui la capacitat de la vegetació per retirar el carboni de l’atmosfera.
És necessari que entenguem millor com funciona el cicle del fòsfor i quins factors en regulen la seva circulació als ecosistemes”, explica Marcos Fernández Martínez, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi.
“La severitat de fenòmens climàtics com les sequeres també són especialment negatives per a la productivitat de les plantes, sobretot si ocorren en períodes de creixement de la vegetació”, explica Jofre Carnicer, autor de l’estudi i investigador del CREAF. De fet, un escalfament global de 2 ºC no incrementaria gaire la freqüència d’onades de calor. Però amb un increment de 3 ºC, estius tan calorosos com el de 2003 es produirien cada tres o quatre anys, la qual cosa afectaria la captació de carboni dels boscos molt més que fins ara.
Durant el 2015 hi va haver grans incendis al sud-est asiàtic, emblanquiment del corall a Austràlia, sequeres a Àfrica i inundacions a Sud-Amèrica associades a un Niño històric, alimentat per les temperatures rècord i que il·lustren aquesta transició cap a un món més càlid. Per tant, “hem de conèixer millor els impactes del canvi climàtic i saber quines mesures de mitigació cal aplicar per complir els acords de la COP21 sobre l’augment de temperatura del planeta, finalitza l’autor principal de la investigació, Josep Peñuelas.
ARTICLE
Peñuelas J., Ciais P., Canadell JG., Janssens I., Fernandez-Martinez M., Carnicer J., Obersteiner M., Piao S., Vautard R., Sardans J. (2017). Shifting from a fertilization-dominated to a warming-dominated period. Nature Ecology & Evolution, DOI: 10.1038/s41559-017-0274-8