El Global Carbon Budget 2017 ha analitzat les fonts d’emissió i els embornals de carboni a nivell mundial. Aquest any l’investigador Benjamin Stocker del CREAF ha col·laborat en l’informe aportant i preparant dades sobre com havia canviat l’ús del territori per poder estimar com aquests canvis havien afectat les emissions de CO₂.

Després de tres anys d’estancament, les emissions globals provinents dels combustibles fòssils i la indústria que provoquen l'efecte hivernacle creixeran un 2% aquest 2017. Amb això arribarem a un nou rècord de 37.000 milions de tones de diòxid de carboni emès. Aquesta és la conclusió del Global Carbon Budget 2017, l’informe anual coordinat pel Global Carbon Project que lidera Pep Canadell en el que han participat 80 científics de 15 països diferents. Enguany, un d’ells és investigador del CREAF: en Benjamin Stocker ha participat en l’informe amb l’aportació de dades sobre com el canvi dels usos que li donem al territori fa variar les emissions de CO₂ a l’atmosfera.

La pujada ve després d’un notable període de tres anys durant el qual les emissions globals de CO₂ gairebé no han crescut, malgrat el fort creixement econòmic mundial. Per això, les xifres d'aquest any suggereixen que l'esperat pic màxim global de les emissions (el pic després del quals les emissions d'efecte hivernacle començarien a disminuir), encara no ha arribat.

El pressupost global del carboni (Global Carbon Budget), que ja compleix 12 anys, reuneix científics i dades climàtiques de tot el món per desenvolupar la imatge més completa disponible sobre les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle.

En una sèrie de tres documents, l'informe 2017 del Global Carbon Project avalua els canvis que hi ha hagut en les fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle de la Terra i en els seus embornals de CO₂, tant naturals com induïts per l'ésser humà. Tot excés de CO₂ restant a l'atmosfera condueix a l'escalfament global.

Benjamin Stocker, del CREAF, ha participat en l’informe amb l’aportació de dades sobre com el canvi dels usos que li donem al territori fa variar les emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Creiem que és poc probable que la societat torni a les altes taxes de creixement de les últimes dècades, donat que ha millorat de forma continuada l'eficiència energètica i hem viscut un ràpid creixement de les energies amb baix contingut de carboni. No obstant això, els nostres resultats recorden que no ens podem adormir si volem complir els objectius de l'Acord de París, que demana que les temperatures s'estabilitzin a "molt per sota de 2 ℃ per sobre dels nivells preindustrials". Això requereix produir emissions netes globals zero abans de 2050, comenta Pep Canadell, líder del Global Carbon Project.

Tendències nacionals

El factor més significatiu que marca el creixement global d'emissions aquest 2017 és l'augment del 3,5% previst d’emissions per part de la Xina. Aquest és el resultat d'una major demanda d'energia, particularment del sector industrial, juntament amb un descens de l'ús de l'energia hidràulica provocat per la baixada de la pluja a nivells per sota de la mitjana. El consum de carbó de la Xina va créixer un 3% i el petroli (5%) i el gas (12%) van continuar augmentant. El creixement de 2017 pot ser resultat de l'estímul econòmic del govern xinès i no pot continuar en els propers anys segons els autors de l’estudi.

Els Estats Units i Europa, el segon i el tercer emissors més importants, van continuar la seva disminució de les emissions, però no a tan bon ritme el 2017.

Als Estats Units, la desacceleració prové d'un descens de l'ús del gas natural a causa de la pujada de preus, de la pèrdua de la seva quota de mercat en les renovables i, en menor mesura, del carbó. És important destacar que durant el 2017 ha estat la primera vegada en cinc anys que es preveu que el consum de carbó dels EUA augmenti lleugerament (aproximadament el 0,5%).

La UE ha tingut tres anys (inclòs el 2017) amb poca o cap disminució de les emissions, ja que la disminució del consum de carbó s'ha vist compensada pel creixement del petroli i del gas.

De manera inesperada, les emissions de CO₂ de l'Índia creixeran només un 2% aquest any, en comparació amb una mitjana de 6% anual durant l'última dècada. Aquesta taxa de creixement reduït és probable que sigui de curta durada, ja que es va associar a una reducció de les exportacions, una menor demanda dels consumidors i una caiguda temporal de la circulació de divises atribuïble a la desmonetització a finals de 2016.

No obstant això, malgrat l'auge d'aquest any, les economies ara es descarbonitzen amb una inèrcia que era difícil d'imaginar fa només una dècada.

Ara, hi ha 22 països, per als quals les emissions de CO₂ han disminuït durant l'última dècada, mentre que les seves economies han continuat creixent. En el passat es veia amb preocupació que alguns països simplement movien les seves emissions fora de les seves fronteres. Però des del 2007, han disminuït les emissions totals subcontractades per països amb objectius d'emissions en virtut del Protocol de Kyoto (és a dir, els països desenvolupats, inclosos els EUA).

Això suggereix que les tendències a la baixa de les emissions de l'última dècada es veuen impulsades perquè hi ha canvis reals en les economies dels països i en els seus sistemes energètics, i no només per la deslocalització d’emissions.

Altres països, com Rússia, Mèxic, Japó i Austràlia, han mostrat signes més recents de desacceleracions, creixement pla i trajectòries d'emissions una mica volàtils a mesura que persegueixen una sèrie de polítiques climàtiques i energètiques diferents en els últims anys.

Tot i així, la pressió està activada. A 101 països, que representaven el 50% de les emissions globals de CO₂, les emissions van augmentar a mesura que les economies van créixer. Molts d'aquests països dirigiran els seus esforços futurs en un desenvolupament econòmic durant els propers anys.

Mirant el futur

Durant tres anys continuats d’emissions estancades —i específicament durant 2015-16— l'acumulació de CO₂ a l'atmosfera va créixer a un nivell rècord que no s'havia observat prèviament durant el mig segle que fa que existeixen mesures.

És ben sabut que durant els anys que va haver-hi el fenomen climàtic de El Niño, com el 2015-16, quan les temperatures globals eren més altes, la capacitat dels ecosistemes terrestres per absorbir CO₂ (els "embornals terrestres”) disminuïa, i per això el CO₂ patia un creixement i augmentava la seva acumulació a nivell atmosfèric.

El Niño va augmentar les temperatures en aproximadament 0,2 ℃. Combinat amb nivells rècord d'emissions de combustibles fòssils, la concentració atmosfèrica de CO₂ va créixer a un ritme rècord de gairebé 3 parts per milió anuals.

Aquest esdeveniment il·lustra la sensibilitat dels sistemes naturals a l'escalfament global. Encara que un El Niño calent no sigui el mateix que un clima més càlid sostingut, serveix, però, com una advertència sobre l'escalfament global i subratlla la importància de seguir monitoritzant els canvis en el sistema terrestre.

No hi ha temps per celebracions

No hi ha dubte que s'ha avançat molt i que ara més activitat econòmica no vol dir forçosament més emissions de CO₂. Una sèrie de països d'Europa central i del nord i els Estats Units han demostrat que és possible augmentar l'economia i reduir les emissions.

Altres signes positius de l’anàlisi inclouen que les energies renovables globals han crescut un 14% anual (en gran part la solar i eòlica), i que el consum global del carbó encara és inferior al seu màxim de 2014.

Aquestes tendències, i el compromís decidit de molts països de fer de l'Acord de París un èxit, suggereixen que les emissions de CO₂ no poden tornar a les taxes d'alt creixement experimentades en els anys 2000. Tanmateix, la disminució real de les emissions globals encara estar fora del nostre abast immediat, especialment si fem cas de les projeccions futures que deixen veure un creixement econòmic més fort encara pel 2018.

Per estabilitzar el nostre clima molt per sota de 2 ºC d'escalfament global, cal assolir el més aviat possible el màxim de les emissions globals (el pic), i posar en marxa ràpidament un gran descens de les emissions que ens portin a les zero emissions netes cap al 2050.

Aquest text és una traducció de l'article original publicat per The Conversation a partir de l'informe 'Global Carbon Budget 2017' realitzat per Pep Canadell (científic del CSIRO, Director Executiu del Global Carbon Project, CSIRO), Corinne Le Quéré (investigadora al Tyndall Centre for Climate Change Research de la Universitat d'East Anglia), Glen Peters (Director de Recerca al Center for International Climate and Environmental Research d'Oslo), Robbie Andrew (Investigador Senior al Center for International Climate and Environmental Research d'Oslo), Rob Jackson (Director del Departament of Earth System Science, i Director del Global Carbon Project, Stanford University) i Vanessa Haverd (Investigadora Senior al CSIRO).