Notícia

La gestió post-incendi en boscos d'alzina i roure, i en pinedes de pi blanc

Comparteix

Aquestes publicació són el resultat de gairebé deu anys de seguiments de treballs silvícoles que s’han realitzat a diferents comarques centrals de Barcelona en el marc de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el CREAF. Els autors són Josep Maria Espelta, Iraima Verkaik (CREAF) i Pablo Navascués (Diputació de Barcelona).

Boscos d’alzina i roure

Alzines i roures (Quercus spp.) mostren una gran capacitat de supervivència i recuperació després del foc gràcies a la producció de rebrots des de gemmes o borrons protegits a la seva soca. Això pot contribuir a recuperar ràpidament el recobriment del sòl, disminuir el risc d’erosió, afavorir la retenció de nutrients, i crear hàbitats favorables per la recuperació de la fauna. Però, la profusió de rebrots i les baixes taxes de creixement d’aquestes espècies originen boscos densos de creixement molt lent.

Veure document final "La gestió post-incendi en boscos d'alzina i roure

Pinedes de pi blanc

Després de grans incendis, com els de la Catalunya Central a les dècades del 1980 i 1990, els boscos de pi blanc (Pinus halepensis) acostumen a presentar una vigorosa regeneració natural, formant plançonedes de fins a 50.000 pinetons per hectàrea. L’excessiva densitat i competència pels recursos provoca un estancament en el creixement dels pins, un retard en la seva reproducció i, fins i tot, un elevat risc de nous incendis, que podrien posar en perill la continuïtat d’aquest boscos.

Veure document final "La gestió post-incendi en pinedes de pi blanc

 

Notícies relacionades

Reportatge
Reportatge

Quins arbres hem de plantar a les ciutats?

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Reportatge
Els patògens (principalment fongs i bacteris) i plagues forestals són un dels principals causants de debilitament i mortalitat forestal. Imatge: Galdric Mossoll
Reportatge

Per què es moren els arbres?