Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2

La primera avaluació dels fluxos de CO₂ d’un sistema de farratger de gestió intensiva als Pirineus demostra que l’assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius. 

Durant 7 anys un equip de recerca ha estat fent proves en un sistema farratger al Solsonès, mesclant cultius i buscant una combinació perfecte: bona producció i més capacitat d’absorbir CO₂ de l’atmosfera. Sostenibilitat alimentària i ambiental, el futur de l’agricultura.  Els resultats han estat clars: els cultius mixtes de cereals i lleguminoses incrementen tant la productivitat com l’assimilació neta de CO₂, si es compara amb monocultius de cereal. Concretament, les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO₂; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO₂ sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses. Aquest és el principal resultat d’una recerca publicada recentment a Field Crops Research duta a terme per part d’un equip investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL), el CREAF i l’ETH de Zuric.

Conèixer quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO₂ és essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic a la vegada que s’optimitza la productivitat.

ÁNGELA RIBAS, investigadora del CREAF i professora de la UAB.

L’article recull set anys de dades de fluxos de CO₂ d’un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita (període de guaret). L’estudi va ser possible gràcies a les infraestructures de mesura a llarg termini ECOFUN-FLUXPYR del CTFC. Durant totes les estacions de cultiu el camp va actuar com un embornal net de CO₂, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme.

Més captació de CO₂ durant el creixement i el guaret

En el període de creixement, les mescles de cereals i lleguminoses van mostrar una captació neta de CO₂ més alta que el monocultiu. La barreja entre civada i veça va ser la de més alta captació neta entre les mescles. El monocultiu de cereal que va mostrar una captació més alta va ser el triticale (híbrid entre blat i sègol). En el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies sembrades va ser més marcat per a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius de cereals. Això va provocar una captació neta de CO₂ després de la collita, especialment forta en la barreja de triticale, civada i veça, i la barreja de civada i veça. Per contra, els monocultius de cereals generalment no van mostrar aquest rebrot durant el període de guaret i la capacitat de captació de CO₂ bruta i neta del sistema va disminuir dràsticament.

Els sistemes farratgers, inclosos els cultius de farratge anuals i perennes, juntament amb les pastures intensives i extensives, són el principal ús del sòl a nivell global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre, i representant el 80% de les terres agrícoles.

Més informació:

Mercedes Ibañez, Núria Altimir, Àngela Ribas, Werner Eugster, M.-Teresa Sebastià, Cereal-legume mixtures increase net CO₂ uptake in a forage crop system in the Eastern Pyrenees, Field Crops Research, Volume 272, 2021, 108262, ISSN 0378-4290, https://doi.org/10.1016/j.fcr.2021.108262 .