La ciència demana a la Comissió Europea tenir en compte la singularitat del bosc mediterrani

El bosc mediterrani pateix una manca de gestió deguda a les seves particularitats: baixa productivitat, poca rendibilitat econòmica del seu aprofitament, falta d’incentius, inexistència d'indústria de la fusta i tipus de propietat, entre d'altres. Aquesta situació afecta la seva biodiversitat i als serveis ecosistèmics que proporciona. Per això, des de la ciència se'n reclama una gestió orientada a garantir reptes com ara la seva supervivència, resiliència i adaptació al canvi climàtic.

Es presenten una sèrie de recomanacions vinculades a l'Estratègia Forestal Europea 2030, per aconseguir el suport de les polítiques públiques europees a la gestió del bosc mediterrani.

Aquest és el punt de partida de la recent presentació a la Comissió Europea d’una sèrie de recomanacions polítiques, per part dels socis de 8 grups de recerca de projectes Life entre els quals es troba el CREAF. En concret, es proposen accions vinculades a l'Estratègia Forestal Europea 2030, per aconseguir el suport de les polítiques públiques europees a la gestió del bosc mediterrani, especialment vulnerable al canvi climàtic.

Hi han intervingut activament els projectes Adapt Aleppo, Agro for adapt, Forest CO2, Life Resilient forests, MIDMACC (coordinat pel CREAF), Mix for change, Systemic i Wood for future. L’equip científic al capdavant d’aquests projectes també treballa en sistemes agrosilvopastorals, amb una perspectiva  regenerativa i de conservació dels sòls, per això reclama també que la política agrària comunitària ha de tenir en compte les necessitats de l’àrea mediterrània.

Les entitats destinatàries de la proposta són representants de les direccions generals de Clima i del Medi ambient, especialistes vinculats als diferents projectes Life de l’European Climate Infrastructure and Environment Executive Agency (CINEA), professionals de l’European Forest Institute (EFI), de la Confederació europea de propietaris de boscos (CEPF), així com de delegacions de governs regionals, entre d’altres.

"És una gran fita: per primera vegada hem proposat reivindicacions i solucions dels protagonistes directes del territori, recollides per part dels projectes de recerca i les hem adreçat de forma col·legiada als responsables de la presa de decisions"

Eduard Pla Ferrer, investigador del projecte MIDMACC coordinat pel CREAF, juntament amb Diana Pascual.

“Cal que l’acció des d’Europa eviti els enfocaments únics i homogenis i que s’adapti a les característiques i necessitats de cada territori”, explica l’investigador del CREAF Eduard Pla Ferrer –involucrat al projecte MIDMACC juntament amb la investigadora Diana Pascual Sánchez– i que va assistir a l’acte de presentació del document. "És una gran fita: per primera vegada hem proposat solucions i reivindicacions dels actors del territori, recollides pels diferents projectes i les hem adreçat de forma col·legiada als responsables de la presa de decisions", especifica Eduard Pla Ferrer. Els dos investigadors del CREAF destaquen l’oportunitat de proposar solucions als responsables de polítiques ambientals i territorials directament vinculats amb la recerca del CREAF i amb el dia a dia de molts sectors vinculats.

Les principals recomanacions que recull el document són:

• Millorar les competències i la formació dels professionals de silvicultura en gestió forestal sostenible en l'àmbit mediterrani.
• Incentivar la gestió forestal sostenible, evitant càrregues administratives, i que les polítiques agràries reconeguin adequadament els sistemes silviopastorals mediterranis.
• Promoure l'acció col·lectiva dels diferents protagonistes implicats en l'àmbit forestal, que en faciliti la gestió i la seva viabilitat.
• Garantir la conservació de la diversitat genètica i fer-ne seguiment, fonamental en un context de canvi climàtic.
• Dissenyar, implementar i avaluar les polítiques forestals tenint en compte una perspectiva intersectorial i global, facilitant la interacció amb les persones implicades a abast territorial i promovent una governança adequada de les relacions entre les àrees rurals i urbanes.

“Informar i influir a les polítiques públiques ja és un objectiu propi dels projectes Life”, recorda l’investigador del CREAF. L’equip científic que ha impulsat la proposta valora que va ser ben rebuda, sobretot per l’especificitat i el coneixement científic especialitzat que aporta.