Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
Jordi Martínez-Vilalta, Jordi Sardans, Maurizio Mencuccini i Josep Peñuelas figuren a la llista dels investigadors i investigadores més citades del món que publica la Clarivate Analytics (empresa líder al sector de la innovació) cada any.
Un treball amb participació del CSIC i del CREAF, i publicat a PNAS, revela que el temps de permanència del carboni en els boscos s’ha reduït cada any entre el 0,2 i el 0,3% en les últimes dècades. La major concentració de CO2 i, sobretot, els augments de temperatura i les sequeres, acceleren la mortalitat de la vegetació. És un factor rellevant en les projeccions de canvi climàtic, ja que indica la capacitat dels embornals per retenir el carboni.
Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.
Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.
Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.
Els ecosistemes aquàtics propers a zones densament poblades de tot el món presenten valors molt alts de fòsfor i descompensats entre nitrogen i fòsfor. Això altera el funcionament d’aquests ecosistemes, en dificulta la conservació i redueix la qualitat de l’aigua.
Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat. També adverteixen que sabem molt poc sobre els efectes conjunts de les pertorbacions sobre cada ecosistema, i destaquen la necessitat de plantejar projectes de recerca més duradors i a gran escala.
Un nou estudi liderat per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CREAF i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ha comprovat que si eliminem el fongs i bacteris que viuen sobre les flors, la quantitat i composició del seu perfum varia totalment.
