Un estudi liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Daniel Sol revela que les ciutats preserven de mitjana 450 milions d’anys menys d’història evolutiva en comparació amb els ambients naturals. Els ocells capaços de sobreviure en ambients altament urbanitzats han evolucionat més recentment. L’arribada d’espècies exòtiques no compensa aquesta diversitat evolutiva tan baixa.
Un cervell gran millora la capacitat d’ajustar el comportament a situacions noves mitjançant l’aprenentatge, la qual cosa facilita obtenir recursos en ambients que canvien constantment. Entendre aquesta capacitat ens pot ajudar a predir quines espècies d’ocells i altres animals seran més vulnerables al canvi global.
El llibre "Biological Invasions and Animal Behaviour" és la primera monografia publicada sobre la importància del comportament en les invasions biològiques.
Al voltant del món, les espècies animals invasores estan empenyent els nadius, de vegades alterant per sempre els ecosistemes. Els pardals en són un bon exemple, després d'haver-se estès des d'Europa fins a les zones més poblades del món. Daniel Sol ha col·laborat en un article de difusió per la revista Science que recull els trets clau que han donat a aquestes espècies invasores aquest èxit increïble.
Un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC revela que la pèrdua de biodiversitat en ciutats no és el resultat de l'atzar sinó de la poca tolerància de la major part d'espècies a les alteracions que comporta la urbanització. Conèixer quins ocells estan menys preparats a la vida de ciutat és prioritari per avaluar els efectes d'un futur cada vegada més urbanitzat.
Els entorns urbans alberguen moltes espècies que s'han adaptat amb canvis ràpids i sorprenents. Aquest article d'EROSKI CONSUMER presenta els estudis del CREAF en aquest tema.
Un nou estudi internacional relaciona la mida del cervell amb la quantitat d'hormona de l'estrès en els ocells. Un cervell més gran augmenta la capacitat cognitiva, el que els permet afrontar nous reptes i portar, en definitiva, una vida més relaxada que les que tenen un cervell petit.
L’investigador del CREAF Oriol Lapiedra ens presenta la seva tesis doctoral el proper 30 de setembre a les 11h. L'objectiu d'aquesta tesi és obtenir una visió integrada dels mecanismes que han comportat la diversitat biològica actual del grup dels coloms (ordre Columbiformes) mitjançant la incorporació d'un factor clau que ha estat àmpliament ignorat en els estudis evolutius: el paper del comportament dels animals.
Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals "urbanites". Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.
En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".
