Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d'escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic d'Espanya, Andorra i França de diversos centres de recerca, entre ells el CREAF, ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus. La iniciativa ajudarà a entendre com les comunitats invisibles mantenen la salut d'aquests ecosistemes únics i fràgils, ajudant la regió a preparar i adaptar-se als impactes a llarg termini del canvi climàtic.

Els Pirineus són una regió molt vulnerable a l'augment de les temperatures. Estan experimentant un escalfament superior a la mitjana mundial i això accelera el desgel de congestes estacionals i permanents.

Els Pirineus són únics per la seva geografia, clima i biodiversitat. També és una regió molt vulnerable a l'augment de les temperatures. Igual que altres zones muntanyoses, els Pirineus estan experimentant un escalfament superior a la mitjana mundial. A mesura que augmenten les temperatures, la neu i el gel es fonen, exposant superfícies terrestres i aquàtiques més fosques que absorbeixen més radiació solar, cosa que provoca bucles de retroalimentació a nivell local que incrementen l’escalfament i la fosa de neu. Els llacs pirinencs són especialment sensibles a aquests canvis mediambientals perquè reben una part important de la seva aigua del desglaç de la neu i de les glaceres, que estan desapareixent ràpidament a la regió. Els llacs són reservoris naturals crucials que emmagatzemen i alliberen gradualment aigua per als ecosistemes riu avall, incloent-hi l'agricultura i el consum humà.

“Des del CREAF portem estudiant els llacs d’alta muntanya des de fa anys, ja en tenim centenars cartografiats al Pirineu. Al projecte aportarem aquesta expertesa i criteris per escollir els 300 llacs, organitzar les sortides i aportar informació com ara on agafar la mostra, quina és la geologia de la conca, la mida de l’estany, l’altitud , el pH o la biodiversitat microbiana, entre d’altres”.

MARISOL FELIP, investigadora de la Universitat de Barcelona, associada al CREAF i membre de l’equip del projecte.

Des del CREAF també hi participen Jordi Catalan, Maria Mayol y Arnald Marcer.

Què ens diuen els microorganismes sobre el canvi climàtic?

Una vasta i invisible comunitat de microorganismes que viuen sota la superfície dels llacs sustenta moltes espècies de plantes i animals a tota la regió. Les diminutes criatures estan adaptades al fred extrem i a l'alta exposició als raigs UV. Descomponen la matèria orgànica i fan que els recursos estiguin disponibles per a xarxes alimentàries senceres. També eliminen els contaminants i mantenen segura l'aigua potable procedent de les fonts riu avall.

"Els microorganismes són les formes de vida més abundants i esteses a la Terra, abastant una diversitat sense precedents. Malgrat el seu paper crucial, desconeixem molt sobre la vida microscòpica, i els ecosistemes aquàtics en llacs remots de gran altitud han estat particularment poc estudiats. Volem descriure aquest món invisible amb noves tecnologies d'ADN per comprendre com els canvis ambientals ràpids afecten les comunitats microbianes a nivell global. Les nostres dades donaran suport a un marc científic per a futurs esforços de conservació i decisions polítiques", explica la Dra. Hannah Benisty, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

La Dra. Benisty és la coordinadora de PyriSentinel, un nou projecte de tres anys finançat per la Unió Europea i coordinat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona que abordarà la falta de coneixement sobre aquests microorganismes. L'equip científic, en què també participen investigadores i investigadors del CREAF, Andorra Recerca + Innovació (ARI) i el Centre National de la Recherche Scientifique (SETE-CNRS), crearà un 'àlbum de fotos familiar' del món invisible dels llacs pirinencs. El projecte ha començat formalment avui en un acte a Ordino, Andorra.

L'equip científic comptarà amb el suport de diferents autoritats de parcs nacionals i ciutadans voluntaris per ajudar amb els seus esforços. Junts, els grups viatjaran i recolliran mostres d'aigua de més de 300 llacs pirinencs remots diferents aquest estiu, inclosos destins de difícil accés a gran altitud. Es donarà prioritat als llacs amb registres de dades a llarg termini, així com als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Seqüenciació d’ADN

S'utilitzaran dispositius portàtils innovadors que poden seqüenciar l'ADN recollit de mostres tant al laboratori com directament sobre el terreny. Les dades es dipositaran en repositoris de dades disponibles públicament a mesura que es recopilen. Els organitzadors del projecte també desenvoluparan un programa de capacitació per als actors locals i regionals de la comunitat, com els administradors de parcs nacionals, per a què puguin utilitzar les eines per monitorar la diversitat de microorganismes a llarg termini.

"En aquesta col·laboració transfronterera, ARI i el CRG treballen junts de forma sinèrgica per biomonitoritzar i preservar el patrimoni compartit de la biosfera pirinenca. L'enfocament innovador, que combina eines genètiques per a la identificació de bioindicadors, subratlla la necessitat d'un seguiment i una protecció sòlida en aquesta regió que canvia ràpidament. L'esforç conjunt exemplifica el poder de la cooperació científica en la salvaguarda dels nostres ecosistemes aquàtics", explica Vanesa Arroyo, gerent d'Andorra Recerca + Innovació.

PyriSentinel es finança a través d’un ajut d'1,6 milions d'euros de POCTEFA 2021-2027, una iniciativa dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional assignats per la Unió Europea amb l'objectiu d'enfortir el desenvolupament sostenible entre la regió dels Pirineus a Espanya, Andorra i França.