Proves d'ADN antic revelen que els humans vam introduir peixos als estanys dels Pirineus ja en l'època tardoromana

L'ADN antic del llac pirinenc Redon, situat a Catalunya, revela que els humans podrien haver afegit intencionadament peixos al llac al segle VII, potser per a disposar d'aliment mentre pasturaven el bestiar d'ovelles. Això seria uns centenars d'anys abans del que indiquen els primers documents històrics i, per tant, aquest descobriment revoluciona el coneixement que es tenia fins ara de l'activitat als Pirineus. És la conclusió d'un estudi liderat per la investigadora del CREAF Elena Fagín i l'investigador del CSIC al CREAF Jordi Catalan, que es publica avui a Nature Communication. Aquests resultats, a més, coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l'època tardoromana i visigoda feien servir per al bestiar. Per a descobrir-ho, l'equip ha rastrejat la història amagada a un testimoni de sediment del llac que abasta 3.300 anys d'antiguitat en només 30 centímetres. En general, els sediments no conserven bé l'ADN de peixos i es pot perdre, però l'equip va emprar una metodologia innovadora: van analitzar l'ADN dels paràsits dels peixos, que sí que estava ben preservat.

“Els peixos no tenen manera d'accedir als llacs d'alta muntanya i només poden arribar allà si algú els porta, així que la seva presència és un indicador d'intencionalitat i d’activitat humana”, explica Elena Fagín, investigadora del CREAF i autora principal de l’article. Els documents històrics van començar a registrar l'existència de peixos als llacs europeus durant els segles XIV i XV i la majoria d'ells detallen els drets de pesca i el comerç, “però gràcies a la memòria que guarden els sediments podem anar molts més anys enrere, quan no hi havia cap documentació i situar-lo en una data més precisa”, afegeix l'autora. Les dades apunten al fet que la població de peixos que vivia al llac es va mantenir constant al llarg dels anys malgrat els canvis en la població humana de la zona circumdant, tot i que sí que podrien haver sofert l'impacte de les tendències climàtiques, com ara èpoques de molt de fred o calor.

A banda dels paràsits, durant la recerca també es van analitzar altres indicadors ambientals, com ara els pigments fotosintètics, també presents al sediment, que donen pistes sobre la quantitat d'organismes fotosintètics que habitaven el llac al passat. Es va observar que la presència de paràsits de peixos coincidia amb un increment en la productivitat del llac -hi havia més activitat fotosintètica-. Segons l'equip, el motiu pot ser que l'increment del ramat (principalment ovelles) a l'època tardoromana i visigoda va provocar una major erosió del sòl i, quan plovia o nevava, alguns nutrients del terreny es transportaven cap al llac. “Aquesta aportació de nutrients afavoreix el creixement del fitoplàncton i es reflecteix en l'augment dels pigments fotosintètics conservats als sediments”, explica la investigadora del CREAF i la Universitat de Barcelona Marisol Felip, també coautora de l'estudi.

Per a endinsar-se al passat dels llacs de muntanya solen emprar-se els denominats ‘testimonis de sediment’, mostres cilíndriques que s'extreuen del fons del llac mitjançant una perforació. Normalment, s'observen certs paràmetres com ara nutrients de fòsfor i nitrogen, si hi ha metalls pesants o les restes d'organismes fòssils i d'ADN ambiental, entre altres coses. Això pot ajudar a determinar, per exemple, com era el clima i si hi havia presència d’alguns tipus de vida, “per a fer-se una idea del valor d'aquests sediments, cada 3 centímetres contenen uns 100 anys d'història!”, explica Elena Fagín.

Amb aquest estudi s'ha anat un pas més enllà i els investigadors han emprat, per primera vegada, fragments de l'ADN d'ectoparàsits -organismes que viuen a la superfície externa dels peixos, en aquest cas, i depenen d'ell per a alimentar-se o completar el seu cicle de vida-. “Fins ara, buscar l'ADN de peixos als llacs d'alta muntanya era com buscar un peix a una piscina olímpica, perquè depèn d'on hagi mort el trobaràs o no al testimoni de sediment. En canvi, els paràsits s'expandeixen per tot arreu, així que són una bona prova de la presència de peixos”, explica Jordi Catalan, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors principals de l'estudi. Els paràsits que més fàcilment es van detectar pertanyen al gènere Ichthyobodo, un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos, encara que també es van observar uns altres com ara  Kinetoplastea i altres grups com, Oomycota, Ichthyosporea i Ciliophora.

“Aquestes troballes demostren el potencial de l'ADN antic de paràsits per a ajudar a comprendre l'activitat humana històrica i documentar impactes fins ara poc clars dels assentaments als ecosistemes d'alta muntanya”, afegeix Elena Fagín.

El llac Redon se situa al Pirineu català i té actualment una població d'unes 60.000 truites, que sobretot s'utilitzen per a la pesca recreativa. Un aspecte especial d'aquest llac és que, en estar situat a 2.240 metres d'altitud als Pirineus, ha estat relativament aïllat de l'activitat humana durant segles. Això significa que qualsevol canvi que es produeixi a l'ecosistema és més fàcil d'atribuir a factors ambientals o humans, per exemple, la introducció de peixos o el pasturatge.

La investigadora Marisol Felip i Jordi Catalan porten prop de 40 anys investigant aquest llac i actualment continuen estudiant diversos processos. “És com tenir un arxiu històric natural, on podem anar descobrint com eren els ecosistemes del passat i, també, un laboratori a l'aire lliure on podem observar com influeix el canvi climàtic i l'activitat humana en l'ecosistema”, finalitza Marisol Felip.

Aquesta recerca l'ha liderat el CREAF i també ha participat la Universitat de Barcelona, el CSIC, l'Institut Nacional de Biologia d'Eslovènia i la Universitat Edith Cowan d'Austràlia.

Article de referència: Fagín, E., Felip, M., Brancelj, A., Masqué, P., & Catalan, J. (2025). Parasite sedimentary DNA reveals fish introduction into a European high-mountain lake by the seventh century. Nature Communications.