17/09/2024 Noticia

El incremento de CO2 en la atmósfera puede aumentar las desigualdades en la producción de arroz entre los países ricos y pobres

Responsable de comunicación

Anna Ramon Revilla

Soy licenciada en Biología (2005 UAB) y Máster en Comunicación Científica y Ambiental (2007 UPF) . Desde 2011 soy la Responsable de Comunicación del CREAF.
Comparte

 

Milions de persones arreu del món depenen de la producció d’arròs per sobreviure, moltes d’elles viuen en països molt pobres amb alts nivells de malnutrició. Un article publicat recentment a Nature Foods i liderat per un equip internacional amb participació del CREAF i el CSIC, alerta que les diferències de producció d’arròs entre països rics i pobres s’estan ampliant, agreujades per l’increment de CO2 a l’atmosfera i l’augment de temperatures. L’estudi demostra com, entre el 2020 i el 2090, l’increment de CO2 provocarà un augment de la producció en els països rics o de rendes mitjanes, com la Xina, el Japó o el Vietnam, mentre que països com la Índia, Bangladesh i Indonèsia, podrien veure estancada la seva producció o, fins i tot, reduïda. L’estudi, a més, recorda que la ciència ja ha demostrat que en aquests països, el canvi climàtic està provocant que l’arròs cada cop sigui menys nutritiu, fet que agreuja encara més la situació plantejada per l’article.  

 

La producció global d’arròs augmentarà un 7,6% per a la dècada del 2050 gràcies a l’efecte de fertilització del CO2. No obstant això, aquest augment no serà uniforme a totes les regions del planeta. 

 

Els resultats han estat obtinguts amb dades provinents d’experiments de camp, on s’han reproduït altes concentracions CO2, i amb dades de models de cultiu provinents dels 14 països que acaparen el 90% de la producció d’arròs a escala mundial. Les anàlisis demostren que la producció global d’arròs augmentarà un 7,6% per a la dècada del 2050 gràcies a l’efecte de fertilització del CO2. No obstant això, aquest augment no serà uniforme a totes les regions del planeta i variarà segons la varietat d’arròs que es cultiva a cada lloc. Per exemple, sí que beneficiarà a les varietats d’arròs que es cultiven a les zones del món amb rendes més elevades, com és el cas de la varietat japonica que es cultiva en latituds altes. En canvi, no beneficiarà el cultiu de la varietat indica, que s’acostuma a plantar en països de rendes i latituds baixes, zones on la temperatura serà encara més alta i on s’anul·laran els efectes beneficiosos de la fertilització per CO2." 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Els països de baixos ingressos probablement suportaran la major part dels impactes del canvi climàtic en la producció d'arròs”.

JOSEP PEÑUELAS, professor d’investigació del CSIC al CREAF.

 

 

 

 

 

 

"Aquests resultats ens alerten que és crucial que invertim en estratègies per ajudar aquests països a adaptar-se, incloent-hi el desenvolupament de varietats d'arròs més resistents al canvi climàtic i la millora de les pràctiques agrícoles."  

 

Arròs menys nutritiu

 

De fet, l’estudi no suggereix que l'elevada concentració de CO2 sigui beneficiosa per se per a la producció global d'arròs. Altres investigacions han demostrat que l'elevada concentració de CO2 pot comportar la reducció de la qualitat nutricional de les collites bàsiques com l'arròs i el blat, amb davallades en el contingut de proteïnes dels grans, minerals essencials i vitamines.

 

Canvis projectats en el rendiment i la producció mundial d'arròs sota concentracions de CO2. Font: L'augment de les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni incrementa les diferències de rendiment de l'arròs entre els països de renda baixa i els de renda mitjana-alta (Nature Foods).

 

Això afegeix un repte més en la lluita contra la malnutrició global, especialment en els països més pobres. Així, els resultats només indiquen que la disparitat en l'efecte de la fertilització per CO2 sobre el rendiment de l'arròs entre els països de baixos ingressos i els de mitjans a alts ingressos podria augmentar al llarg d'aquest segle, cosa que podria agreujar aquestes preocupacions nutricionals. “Per tant, subratllem que cal continuar estudiant per descobrir com aprofitar la fertilització per CO2 per augmentar el rendiment de l'arròs mentre es resol aquest empobriment associat del valor nutricional”, conclou Peñuelas. 

 

Ajuda internacional i transferència de coneixement

 

L'estudi proposa tres accions: fomentar pràctiques agrícoles avançades i desenvolupar varietats de cultius resilients al canvi climàtic, finançar recerca i fomentar la cooperació global.

 

Aquesta disparitat creixent que desvetlla l’article, porta l’equip de recerca a complementar l’estudi amb una sèrie de recomanacions per frenar la inseguretat alimentària i les diferències econòmiques a escala global. Entre les recomanacions, es proposen tres accions a dur a terme en aquests països: fomentar pràctiques agrícoles avançades i desenvolupar varietats de cultius resilients al canvi climàtic, aportar capital internacional per finançar recerca i millorar el desenvolupament agrícola i fomentar la cooperació global, compartint coneixements i recursos. 

 

“Esperem que articles com aquests tinguin implicacions en els esforços globals per combatre la fam i la pobresa arreu del món. Cal que la societat sigui conscient que, a mesura que el món s'enfronta als desafiaments del canvi climàtic, la producció de les fonts d'aliments crítiques com l'arròs, serà un repte cada cop més gran al que cal posar-hi atenció”, conclou Peñuelas.  

 

Article de referència: Song, L., Tao, Y., van Groenigen, K.J. et al. Rising atmospheric carbon dioxide concentrations increase gaps of rice yields between low- and middle-to-high-income countries. Nat Food (2024). https://doi.org/10.1038/s43016-024-01021-x

 

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo