22/10/2012 Noticia

Científics catalans descobreixen l’extraordinària migració invisible de la papallona del cards

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparte

Un equip d’investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Natural de Granollers, en col·laboració amb altres científics europeus, ha descobert que la papallona dels cards és capaç de desplaçar-se anualment fins a 6500 km, gràcies a un cicle migrador que utilitza els vents favorables a gran alçada. Per primer cop es demostra que l’espècie és capaç de retornar a l’Àfrica a la tardor, com fan també els ocells migradors, tancant així un cicle migratori continu.

Expedició a Senegal per obtenir dades sobre Vanessa cardui
Expedició a Senegal per obtenir dades sobre Vanessa cardui

Ja fa temps que se sap que una part dels nostres insectes són migradors i cada any colonitzen el nostre país procedents, sobretot, del continent africà. D’entre les papallones, l’anomenada papallons dels cards, Vanessa cardui, és potser l’exemple més conegut.

Aquest any, gràcies a l’anàlisi de més de 60.000 observacions procedents de més de 60 països d’Àfrica i Europa, s'ha pogut comprovar que el cicle anual de la papallona dels cards comporta un viatge intercontinental èpic, que implica a sis generacions de papallones. L’estudi ha detectat a centenars de milions de papallones que es desplacen en un viatge d’anada i tornada en part invisible, a grans alçades. L'estudi, publicat a la revista científica Ecography, revela que, en total, aquests moviments migratoris poden arribar a ser de l’ordre de 6500 kilòmetres ( uns 60º de latitud), des de països com Ghana i Senegal fins al nord de Noruega o Islàndia.

Segons Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF: “Les papallones poden fer aquestes enormes distàncies perquè utilitzen vents favorables a gran alçada, entre 200-500 m, i fins i tot més amunt. Amb l’ajuda d’aquests vents, poden desplaçar-se a velocitats de 40-50 km/h i, en casos extrems, travessar trams de l’oceà de més d’un miler de km en poc més d’un dia.”

Els investigadors han observat que la colonització del continent europeu té llocs en dues fases: la regió mediterrània a la primavera, i el centre i nord d’Europa a l’estiu, per part de la descendència dels migradors primaverals. A finals d’estiu i durant la tardor, la nova generació europea inicia un vol de retorn cap a l’Àfrica, fonamentalment a gran alçada i que passa desapercebut pels observadors de terra. Tot indica que algunes papallones no s’aturen al nord d’Africa sinó que segueixen un vol llarguíssim fins a la zona del Sahel, que durant el mes de setembre i octubre ofereix unes condicions òptimes per a la reproducció després de l’època de pluges. Durant l’hivern la papallona es concentra sobretot al sud del Magreb i a les illes Canàries, abans de tornar a colonitzar la zona mediterrània a la primavera.

L'estudi de les grans migracions ajudarà a predir possibles plagues futures

El descobriment d’aquest cicle migratori sorprenent té implicacions importants en el camp de l’entomologia aplicada.

És molt probable que altres insectes migradors segueixin cicles molt similars, incloses algunes espècies (com ara papallones nocturnes) que es comporten com a plagues agrícoles greus. Actualment s’està treballant per desenvolupar un model predictiu de la intensitat de les migracions a la zona mediterrània i del centre i nord d’Europa, que tingui en compte les condicions climàtiques a les àrees d’hivernada i el paper que juguen els vents. En anys excepcionals com 2009, la població migradora pot estar composada per milions d’exemplars. Per exemple, les dades dels radars permeten estimar que durant les dues onades migratòries més importants a l’estiu d’aquell any, 4 milions de papallones van travessar una franja de 300 km al sud d’Anglaterra. La papallona migradora dels cards no causa danys en l’agricultura, però altres espècies amb cicles similars poden ocasionar pèrdues enormes en productes de l’horta. Conèixer i entendre què és el que dóna lloc a migracions excepcionals com la de 2009, i poder predir-les, pot ajudar a minimitzar aquestes pèrdues en els anys propers. Les pròpies previsions de canvi climàtic, amb una major freqüència d’episodis de vents saharians, augmenta el risc de què aquestes migracions siguin cada cop més importants.

Treball de camp amb el Dr. Constantí Stefanescu
Treball de camp amb el Dr. Constantí Stefanescu

Vents saharians que transporten papallones

Ja fa més d’una dècada que el Dr. Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAF, estudia el procés migratori d’aquesta espècie.

Ara fa uns anys, juntament amb les Drs Anna Àvila del CREAF i Marta Alarcón de la UPC, van poder demostrar que les migracions d’aquesta papallona a Catalunya es relacionen molt directament amb l’entrada de vents saharians, i que l’origen de les poblacions migradores se situa en diferents zones del Magreb, com ara el centre i sud del Marroc. També se sabia que el cicle migratori d’aquesta espècie és, però, molt més ampli i no s’atura a les nostres latituds. Les papallones que arriben a Catalunya durant la primavera es reprodueixen seguidament (les erugues s’alimenten de cards, d’aquí ve el nom popular de l’espècie), i la nova generació emergent migra cap el nord i colonitza el centre i nord d’Europa a començaments de l’estiu.

Exemplar adult de Vanessa cardui
Exemplar adult de Vanessa cardui

Participació ciutadana per l'avenç científic

L’any 2009 la migració d’aquesta papallona va ser espectacular.

Durant bona part de la primavera, a Catalunya van arribar milions de papallones en vàries onades successives. Les condicions eren idònies per aprofundir en el cicle migratori arreu d’Europa, i es van posar totes les alertes perquè milers de naturalistes aficionats de tot el continent recollissin les seves observacions i les fessin arribar a ONGs com Butterfly Conservation i altres organismes similars. El Dr. Stefanescu, ajudat per un extens equip d’entomòlegs, ornitòlegs i físics d’una desena de països europeus, va coordinar la recopilació de tota aquesta informació i el tractament de les dades per extreure’n una imatge entenedora de tot el procés. Dins d’aquest estudi, va ser clau l’aportació dels investigadors anglesos de Rothamsted Experimental Station, que disposen de radars entomològics capaços de detectar migracions d’insectes en la columna d’aire fins a una alçada de 1200 m. Els Drs Anna Àvila i Jofre Carnicer, del CREAF, també van participar en aquest treball.

Referència bibliogràfica:

Stefanescu, C., Páramo, F., Åkesson, S., Alarcón, M., Ávila, A., Brereton, T., Carnicer, J., Cassar, L. F., Fox, R., Heliölä, J., Hill, J. K., Hirneisen, N., Kjellén, N., Kühn, E., Kuussaari, M., Leskinen, M., Liechti, F., Musche, M., Regan, E. C., Reynolds, D. R., Roy, D. B., Ryrholm, N., Schmaljohann, H., Settele, J., Thomas, C. D., van Swaay, C. and Chapman, J. W. (2012), Multi-generational long-distance migration of insects: studying the painted lady butterfly in the Western Palaearctic. Ecography. doi: 10.1111/j.1600-0587.2012.07738.x

Noticias relacionadas

Infografía
Com beuen les plantes? CREAF
Infografía

Como beben agua los árboles?

Infografía
Fusta Morta CREAF
Infografía

La importancia de la madera muerta en el bosque

Noticia
COP16 image
Noticia

COP16, un paso más pero con un trasfondo de frustración