La revista Atzavara publica un article signat per Jordi Vayreda, investigador del CREAF. Més enllà de la informació derivada dels inventaris, en aquest treball també es mostren diversos exemples del seu ús en la gestió, la planificació i la investigació. Finalment donem una visió general del que podria ser el futur dels inventaris forestals utilitzant tècniques de teledetecció LiDAR.

Els inventaris forestals nacionals (IFNs) a Catalunya constitueixen una base de dades georeferenciada d’aproximadament 11 mil parcel·les de mostreig monitoritzades periòdicament (aproximadament cada 10 anys) i

sistemàticament distribuïdes per tota la superfície forestal arbrada (Villaescusa i Díaz, 1998; Villanueva, 2005). Aquests IFNs es basen en una xarxa regular de parcel·les circulars a una densitat d’aproximadament una parcel·la per cada cent hectàrees. La informació recollida ha permès una caracterització exhaustiva de la composició específica i de l’estructura de l’estrat arbori i del sotabosc (incloent l’estrat arbustiu i la regeneració de les espècies arbòries). El coneixement de l’estat del bosc en les dues dimensions espacial i temporal són essencials per planificar i gestionar de manera racional a curt i a llarg termini el bosc amb criteris de sostenibilitat davant de les amenaces, conèixer quines espècies són més vulnerables i avançar cap a una planificació i gestió adaptatives que permetin mitigar els efectes adversos del canvi climàtic.