Entrevista a Javier Retana "Després de l'incendi el millor que podem fer per ajudar al bosc és esperar"

Entrevista a Javier Retana publicada a la revista .ambiental

Quin tipus de boscos es van cremar en l’incendi de l’Empordà de l’estiu passat?

L’incendi va cremar una part de sureda, que es regenera molt bé. Si hi anem ara, veurem que hi ha una gran part de capçades que ja comencen a estar verdes. També es van cremar zones de pi blanc, que té una capacitat de regenerar-se per llavors bastant important. L’aspecte positiu, si és que en podem trobar algun, és que les espècies presents a les zones afectades tenen una bona capacitat de recuperació.

Quants anys trigarà a recuperar-se el bosc?

Les suredes són un cas excepcional: en un període relativament curt tindrem el que entenem per bosc amb una estructura com a tal. En canvi, en el cas del pi blanc, fàcilment hauran de passar vint anys perquè puguem veure una estructura de bosc, si és que es fa algun tractament per evitar un estancament. El pi blanc creix amb una densitat altíssima després del foc i, a partir d’un cert moment, hi ha molts arbres i no creixen. Si això passa no hi ha més remei que reduir la densitat.

Des del punt de vista ecològic, quines serien les actuacions recomanades després de l’incendi?

Una idea molt important que volem generalitzar és que després d’un incendi no s’ha de fer res, no s’hi ha d’anar. Per ajudar al bosc el millor que podem fer és esperar; esperar per veure quins mecanismes de regeneració natural tenen les espècies i, sobretot, esperar que la vegetació, almenys l’herbàcia, es recuperi per evitar la destrucció del sòl ─si el sòl es perd pot trigar segles a recuperar-se─. Per tant, convé no trepitjar ni erosionar la zona afectada. Entrant amb màquines només aconseguim perjudicar el sòl.

Una idea força contraposada a la iniciativa “un català, un arbre”, que proposava replantar la zona...

Després de l’incendi molts volien començar a actuar immediatament, però malgrat la bona voluntat, abans d’un any normalment no es poden fer gaire coses. Passat aquest temps podrem començar a veure quines zones del bosc s’estan regenerant bé i on, per tant, no cal fer-hi res, i quines no. Llavors caldrà prendre les decisions pertinents.

Passat aquest temps, quines accions es poden dur a terme, si és que són necessàries?

El del l’Empordà segurament és el cas en què menys sentit té parlar d’accions. En altres casos, com el de la pinassa, que no es regenera de cap manera, si no  portem llavors o plantem arbres allà no hi haurà res o es produirà un canvi d’espècies, que segons com tampoc no és un problema. Per exemple, en algunes de les zones del Bages i el Berguedà que es van cremar al 1994 ara tenim boscos joves de roures i alzines. Si el que volem és tornar a tenir bosc, ja el tenim. Ara bé, si interessa tornar a tenir pinassa per motius econòmics, aleshores sí que s’hi ha d’actuar, i actuar no és barat. Regenerar el bosc té un preu i hem de veure si estem disposats a pagar-lo.

Ara tenim més boscos, però són joves i no tenen una estructura vertical diferenciada, i el risc que es cremin és molt gran

En algunes finques cremades de l’Empordà s’està començant a talar i treure la fusta. És dolent això?

Si la deixessin es faria malbé i perdria el valor. En molts casos cal trobar l’equilibri entre l’aspecte econòmic i l’ecològic, i en general no hi ha una tendència a fer les coses malament, simplement hi ha bona voluntat i de vegades cal canalitzar-la.

Des del CREAF esteu fent algun tipus d’estudi de l’incendi de l’Empordà?

Estem fent una anàlisi dels aspectes vinculats a la severitat, és a dir, a la manera com ha cremat aquest incendi i com això es relaciona amb l’estructura del bosc. Investiguem quines característiques de l’estructura de la vegetació faciliten, o no, que els incendis siguin de capçada. Un incendi de capçades és molt més perjudicial pel bosc que un foc de superfície. Ja hem fet anàlisis d’altres incendis, però aquest és un bon exemple perquè és un incendi gran.

Quina estructura hauria de tenir el bosc per evitar el grans incendis?

És difícil parlar d’una estructura que “hauria de tenir” el bosc. Un alzinar no té res a veure amb una pineda; els boscos són molt diferents. Però sí que podem dir que en el cas de les pinedes, que és el que hem analitzat més, la presència d’arbres grans i densitats no gaire altes faciliten que l’incendi passi per sota i no cremi les capçades. En canvi, els boscos amb arbres petits i mitjans, i per tant amb una continuïtat vertical, faciliten que l’incendi passi del sotabosc a les capçades.

Si comparem aquesta estructura, podríem dir ideal, per evitar els grans incendis de capçades amb la realitat forestal del territori català, què trobem?

A Catalunya el bosc ha augmentat moltíssim des de principis de segle XX fins ara. Això es deu, en part, al fet que s’han abandonat molts conreus i que moltes zones ja no es gestionen. Tenir més boscos és quelcom positiu, però té com a inconvenient que hi ha boscos molt joves, que no tenen una estructura vertical diferenciada com els que comentava abans, i el risc que es cremin és molt gran.

Què es pot fer per solucionar aquesta situació i prevenir els incendis?

No es pot actuar individualment. Cal una anàlisi i una avaluació del territori. Hi ha moltes propostes, però no totes són viables. Reduir densitats contínuament o netejar el bosc no són alternatives realistes perquè són molt cares. De fet, el concepte “netejar el bosc” és una idea fictícia. La vegetació no és una cosa bruta, ni l’hem de gestionar com escombraries. Però a part de l’error en el concepte, el cost de mantenir el bosc sense sotabosc seria exageradament alt. Suposaria una setena part del pressupost anual de la Generalitat.

Quines propostes serien més viables?

La proposta més raonable, i que ja està plantejada ─tot i que en el moment en què ens trobem és difícil dur-la a la pràctica─, és dissenyar el territori de manera que existeixin franges molt marcades de separació de les zones de bosc. Establir unitats de territori que, mitjançant franges grans de protecció, impedeixin que els incendis passin de les unes a les altres. Aquest seria un punt de partida mínim.

Una altra proposta seria gestionar el bosc, però això s’ha deixat de fer perquè no era rendible. Potser ara, amb l’aprofitament de la biomassa i l’augment de la presència de l’home al bosc, es podrà aconseguir que la quantitat de combustible sigui menor.

S’han focalitzat molts esforços en l’extinció. Creu que caldria fer canvis en les polítiques i en les estratègies dutes a terme fins ara?

Hem arribat a un nivell d’extinció molt bo i som un referent per a d’altres països. Canviar això? Si vol dir afegir recursos per augmentar la prevenció ­–cosa que és difícil perquè són mesures molt cares­­– estaria molt bé. Si és a canvi de treure recursos a l’extinció, no seria pràctic. La prevenció requereix massa recursos i no podria arribar a tot el territori. Diria que les actuacions preventives han d’estar focalitzades en certs temes i és molt important decidir quins són aquestes temes.

Potser tenim una visió massa demonitzada del foc al bosc?

Històricament el foc havia servit per gestionar els sistemes. Per exemple, es cremava la pastura antiga per regenerar-la. En altres zones, el foc s’havia utilitzat per reduir la densitat. De fet, el foc hauria de ser un aliat. Una eina per gestionar el territori. Ara bé, si no estem al territori, que és el que està passant a Catalunya, Espanya i Europa, llavors el foc sí que és un enemic.

Els incendis són un fenomen natural present al Mediterrani. Hem d’aprendre a conviure amb els incendis, o amb tot tipus d’incendis, o podem visualitzar un futur sense ells?

L’escenari climàtic ens porta cap a un augment del risc d’incendis perquè tindrem temperatures més altes i, en molts casos, una reducció de l’aigua disponible. Això vol dir que ens haurem d’acostumar a tenir incendis més grans de manera més freqüent. Podem intentar reduir la intensitat dels incendis però el clima no es pot canviar a curt termini.

Hem d’aprendre a conviure amb els incendis, entendre que són part del sistema en què vivim i mirar de reduir-ne les conseqüències més negatives. Per tant, hauríem d’intentar evitar els grans incendis que tenen un gran impacte en la realitat socioeconòmica del país, però evitar tots els incendis jo diria que ni tan sols és bo. És pa per avui i fam per demà.

Per què?

A Catalunya hem estat molt eficients a l’hora d’evitar els incendis. Durant la última dècada hem tingut una intensitat d’incendis molt més baixa del que ens tocaria. La part positiva? La tasca de prevenció i d’extinció del bombers ha estat magnífica. El problema? Que tenim cada vegada més combustible al bosc i una continuïtat més elevada. Per tant, molt bé a l’hora de reduir el risc, però hem d’anar amb compte amb el fet de ser tan eficients perquè en el moment que no puguem ser-ho tindrem un problema més gran del que ja hi ha.

Quines eines podeu aportar des de l’àmbit de la recerca per ajudar en la gestió del risc d’incendis?

N’hi ha moltes. Per exemple, en l’àmbit de la prevenció, ajudem a identificar les estructures de bosc que comporten un risc més baix. Això ja ho estem fent en col·laboració amb els bombers. També participem i col·laborem amb els tècnics de la Direcció General del Medi Natural en l’elaboració del mapa diari de risc d’incendis. Un cop un incendi ja ha tingut lloc, podem elaborar diagnosis del que passarà en el futur amb la zona afectada.

Des del CREAF fem projectes amb un component de recerca important però que tenen una aplicació directa per als gestors del territori i d’aquest tipus de problemàtica. En l’àmbit dels incendis, la col·laboració entre recerca, gestió del territori i administracions és més estreta del que la gent es pensa.

Algun projecte relacionat amb incendis forestals que el CREAF estigui treballant i que li agradaria destacar?

Potser el projecte Montes en què participen més de 100 científics d’arreu d’Espanya. Estem analitzant els efectes del canvi global sobre els serveis ecosistèmics: l’aigua, la biodiversitat, el carboni. Un dels principals impactes de canvi global és l’augment dels incendis i l’agreujament de les seves conseqüències. Estem estudiant aspectes de prevenció i aspectes de recuperació post incendi. Això ens ha permès veure que espècies que fins ara no es cremaven tant, com la pinassa i el pi roig, i que ara s’estan cremant, no es regeneren com les altres.

Aquestes espècies que abans no es cremaven, ara es cremen perquè estan canviant les zones afectades pels incendis?

Abans es cremaven bàsicament les zones mediterrànies, amb espècies que es recuperen bé o tenen estratègies per evitar cremar-se. Ara, les condicions són cada cop més seques i les zones de vegetació submediterrànies, de pi roig, pinassa i roure, s’estan cremant més. Aquestes espècies no tenen aquests mecanismes de recuperació. Això és ja una realitat i augmentarà. Aquest any, per exemple, hi ha hagut uns quants incendis de boscos de pi negre al Pirineu.

El canvi global té dos aspectes fonamentals. L’un és el canvi climàtic pel qual, en els darrers anys, la temperatura global ha augmentat un grau de mitjana provocant més períodes de sequera i de calor. I el segon és el canvi d’usos del territori, que es fa palès en l’abandonament de les zones de conreus, que fragmentaven el paisatge, podent cremar-se, ara, superfícies immenses que abans no s’haurien cremat mai.

Què poden aportar els ambientòlegs en aquest àmbit?

A nivell d’ecologia forestal els ambientòlegs tenen una formació suficientment bona. Coneixen com funcionen els boscos, quins serveis ofereixen i quins aspectes poden ser modificats amb els incendis. Però, a més a més, tenen una visió més àmplia que els permet mesurar les conseqüències dels incendis no només en termes de biomassa, sinó també en termes d’afectació de  béns i serveis socioeconòmics i plantejar opcions de futur que integrin els nous usos que es pot donar al bosc un cop s’ha cremat.

 Javier Retana, director del CREAF des de juliol de 2005 i catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva activitat de recerca en l’estudi de la dinàmica forestal i l’efecte de les pertorbacions, en especial el foc, sobre les comunitats d’animals i plantes. Dins el CREAF, coordina el grup de recerca sobre “Dinàmica dels ecosistemes forestals i ecologia del foc”, reconegut com a Grup d’Excel·lència per la Generalitat de Catalunya.

@creaf_ecologia