23/11/2017 Noticia

El cas del declivi de la megafauna global

Comparte

Arran de l'advertència de 15.000 científics sobre la salut del planeta, l'investigador del CREAF Jofre Carnicer aprofundeix sobre l'alarmant ritme al qual els grans mamífers estan desapareixent per culpa de l'acció dels humans.

elephantchained
Els elefants asiàtics són emprats per a una gran varietat de feines en països com Tailàndia, on es va fer la fotografia. Font: Pixabay (CC0)

El canvi ambiental que estem provocant els éssers humans al voltant del planeta està afectant la biodiversitat a diferents nivells. Un dels impactes que més preocupa és el de les tendències molt negatives en els mamífers de grans dimensions, un fenomen que es coneix com a extinció de la megafauna.

Aquests mamífers de grans dimensions compleixen funcions clau en els ecosistemes, com el transport a llarga distància de nutrients, la regulació de la dispersió i germinació de plantes i el règim d'incendis. La megafauna és, en conseqüència, un element necessari i imprescindible per al bon funcionament dels ecosistemes i l'estem eliminant globalment.

La megafauna és un element necessari i imprescindible per al bon funcionament dels ecosistemes i l'estem eliminant globalment.

Algunes dades generals del declivi de la megafauna són molt indicatives. Per exemple, la població d'elefants mundial és avui dia menor als 500.000 individus. No obstant això, es maten anualment al voltant de 20.000 individus pel comerç il·legal, i en conseqüència s'ha reduït la població en més de 100.000 individus en els últims deu anys. Això genera un risc d'extinció molt alt en unes poques dècades. De manera similar, actualment la població mundial de rinoceronts és d'uns 30.000 individus, un 5% de la mida poblacional respecte a fa quatre dècades. Malgrat aquesta situació, al voltant de 1.000 individus són caçats il·legalment cada any, la qual cosa porta aquestes espècies de megafauna a l'extinció en un període molt breu (dècades). Al mar, s'estima que hem reduït la biomassa de balenes, un altre component clau de la megafauna, en un 85%, el que altera les xarxes tròfiques i la circulació de nutrients globalment en els mars.

Whaling_in_the_Faroe_Islands
Un gran nombre de dofí de flancs blancs de l'Atlàntic jeuen esbudellats al port de Hvalba, a les Illes Fèroe, destinats al consum de carn. Autor: Erik Christensen (CC BY-SA 3.0)
Encara que hi ha múltiples iniciatives en marxa, aquesta xifra global d'inversió suggereix una certa inacció i falta de reacció dels governs davant d'un problema que és molt greu i compromet el futur de la biosfera.

Segons els informes de UNEP i la Interpol, els executors d'aquests impactes i tràfics il·lícits de biodiversitat són grans xarxes molt organitzades de comerç il·legal, que mouen al voltant de 258.000 milions de dòlars, una xifra equivalent a una quarta part del PIB d'Espanya. El tràfic il·legal de biodiversitat, les fustes tropicals i la pesca il·legal són el quart negoci il·lícit internacional en volum monetari (per darrere del tràfic de drogues, de productes falsificats i de les xarxes de tràfic il·legal d'éssers humans). Malgrat aquest volum de tràfic, però, globalment s'inverteix només entre 30 i 40 milions de dòlars anualment a combatre aquestes xarxes internacionals. Encara que hi ha múltiples iniciatives en marxa, aquesta xifra global d'inversió suggereix una certa inacció i falta de reacció dels governs davant d'un problema que és molt greu i compromet el futur de la biosfera.

 

jofre2Jofre Carnicer és investigador del CREAF, i està centrat en el camp de l'ecologia evolutiva. Les seves investigacions abasten l'estudi dels processos ecoevolutius en gradients geogràfics de diversitat, les xarxes d'interacció planta-animal, i els impactes del canvi global en els ecosistemes forestals mediterranis.

Noticias relacionadas

Noticia
IPBES Namibia
Noticia

El IPBES publica dos informes para transformar la forma en que nos relacionamos con la naturaleza, conservarla y sobrevivir

Noticia
Impacte CREAF
Noticia

El impacto social de la investigación se consolida en la cultura científica del CREAF

Noticia
MiraMon 30 anys CREAF
Noticia

MiraMon, 30 años observando Cataluña desde el cielo