El darrer informe de l'IPCC alerta sobre la vulnerabilitat de la conca Mediterrània davant el canvi climàtic i assenyala que aquesta regió ja ha experimentat un augment de la temperatura d'1.5 °C, mentre que la mitjana mundial es manté al voltant dels 1.1 °C. Aquest increment, combinat amb diverses activitats humanes, fa que els episodis de sequera siguin cada vegada més freqüents, empobreix els sòls i intensifica les onades de calor a les ciutats, entre altres efectes. En aquest context, el projecte CARDIMED té un doble objectiu: demostrar el potencial de les solucions basades en la natura (SBN) per augmentar la resiliència dels ecosistemes mediterranis davant aquestes noves condicions i construir una infraestructura que unifiqui el coneixement generat i que ho posi a disposició de tots els actors interessats. El projecte el coordina la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes i hi participen 51 entitats internacionals que treballen actualment en temes d'adaptació i mitigació del canvi climàtic, entre ells el CREAF.

“Des de CARDIMED ens comprometem a valorar la complexitat dels serveis socioambientales i predir la seva resposta a les SBNs. Per exemple, volem respondre a preguntes del tipus: com canviarà la capacitat del sòl per a emmagatzemar carboni i produir aliments si reciclem aigua residual per a fertirrigació - aportar nutrients mitjançant l'aigua de reg? També contemplem una varietat d'escenaris mediambientals i diverses perspectives socials, científiques i de gestió”.

PILAR ANDRÉS PASTOR, investigadora del CREAF.

A més, la investigadora afegeix que tot això es durà a terme amb un enfocament WEFE Nexus, que, precisament, posa en relleu la interdependència entre la seguretat hídrica, energètica i alimentària i els ecosistemes -aigua, sòl i terra-.

Per demostrar l'efectivitat d'aquestes solucions, un dels grans objectius del projecte és el d'implementar una selecció de 16 casos sobre el terreny en 20 localitats ubicades a Grècia, Itàlia, Portugal, França, Espanya, Xipre i Turquia. Entre altres, es demostraran opcions per reutilitzar aigües pluvials i residuals en la recàrrega d'aqüífers, reduir la salinització dels sòls i fertirrigar zones agrícoles; també s’avaluaran opcions per crear refugis climàtics a les ciutats mediterrànies, de millorar la recuperació de les aigües pluvials i de mitigar inundacions. Respecte als boscos, s'aplicaran tractaments forestals per a combatre plagues, recuperar la connectivitat territorial i restaurar boscos de ribera. A més, es tenen en compte formes de millora del rendiment integrat en agroforestería.

“En el nostre cas, coordinem els plans de monitoratge de totes les actuacions i proporcionem indicadors de resiliència al canvi climàtic”, explica Pilar. Des del CREAF també hi participen altres investigadors i investigadores que treballen en l'àmbit del bosc, la biodiversitat urbana, el sòl i la modelització dels cicles de carboni.

Co-crear una infraestructura digital de SNBs

Al llarg de 5 anys el projecte també treballarà per crear una infraestructura digital que integri estudis i dades generades per diverses entitats i recerques al voltant de les solucions basades en la natura, també s’estandarditzarà la manera en la qual s'avalua l'efectivitat d'aquestes mesures. Perquè aquesta eina sigui el més útil possible, el projecte organitzarà sessions participatives amb actors clau en les dinàmiques territorials que puguin contribuir a dissenyar-la, utilitzar i nodrir-la amb nova informació.

“Mitjançant plataformes digitals intel·ligents, participació ciutadana i eines de modelització holística, volem demostrar que les solucions basades en la natura poden aplicar-se eficaçment a gran escala. El projecte contribuirà en gran mesura a la missió de la UE en matèria d'adaptació al canvi climàtic i animarà a les regions a ser més resilients”, explica el coordinador del projecte Simos Malamis, investigador en la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes.

Què són les Solucions Basades en la Natura?

Les SBN són precisament estratègies que es fonamenten en la natura, que són eficaces i que busquen solucionar un repte humà alhora que retornen la salut als ecosistemes. Són una estratègia per a recuperar les funcions naturals, restaurar el nostre planeta i fer-nos més resilients davant la crisi climàtica. Una natura sana, vigorosa i que funciona, amb tots els seus processos a ple rendiment, capaç de produir, fruits, fusta, filtrar aigua i aire, mantenir flora i fauna, és un regal per al propi planeta i per a nosaltres mateixos.