La Unió Europea impulsa Cos4Cloud, un ambiciós projecte que crearà serveis tecnològics capdavanters per a millorar les plataformes de ciència ciutadana. Entre d’altres serveis, s'inclouen: integrar les observacions provinents de diferents plataformes de ciència ciutadana en un portal, eines d’intel·ligència artificial que ajudin a la ciutadania a reconèixer espècies quan enviïn una observació i estandarditzar les dades provinents de diferents plataformes. 

Cos4Cloud (Co-designed citizen observatories for the EOS-Cloud) té com a objectiu desenvolupar deu serveis tecnològics per a que les plataformes de ciència ciutadana, coneguts com a observatoris ciutadans, siguin viables a llarg termini i d'un abast més global. El projecte, co-finançat pel programa europeu Horizon 2020, posarà aquests serveis a la disposició de tota la comunitat al nou “Núvol Europeu de Ciència Oberta” (EOSC en les seves sigles en anglès), un espai virtual adreçat al personal científic europeu. “Serà com anar a un supermercat a agafar els ingredients que ens interessen per a millorar o crear el nostre propi observatori ciutadà”, comenta en Jaume Piera, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) de Barcelona i coordinador del projecte. Els serveis es presentaran en forma de mòduls, per la qual cosa cada projecte nou o ja existent podran instal·lar els que necessiti i millorar les seves funcionalitats.

“Serà com anar a un supermercat a agafar els ingredients que ens interessen per a millorar o crear el nostre propi observatori ciutadà”, comenta en Jaume Piera investigador del ICM-CSIC de Barcelona i coordinador del projecte.

Cos4Cloud va començar amb la primera reunió de l'equip al novembre de 2019 i finalitzarà al 2023. El projecte està coordinat des de Barcelona pel ICM-CSIC i compta amb la participació del CREAF i IFCA-CSIC i de les empreses: Science for Change i Bineo Consulting. A més, també participan la Swedish University of Agricultural Sciences a Suècia, la National and Kapodistrian University of Athens de Grècia, el centre de recerca INRIA a França, The Open University i Earthwatch i la empresa DynAIkon situades a Regne Unit. Així mateix, participaran l'organització sense ànim de lucre:52°North, l'empresa Secure Dimensions i l'associació europea de ciència ciutadana (ECSA en les seves sigles en anglès) a Alemanya, l'empresa holandesa DDQ i l'ONG colombiana Trébola. També participen 9 observatoris de ciència ciutadana que s'utilitzaran per a provar els nous serveis.

Un menú amb deu nous serveis tecnològics

Un llenguatge únic per a entendre's i intercanviar dades entre observatoris. Un dels primers reptes serà establir un “vocabulari comú” entre totes les dades de ciència ciutadana. “Ara mateix molts dels projectes de ciència ciutadana treballen sense estàndards internacionals, això impedeix que les dades es reutilitzin i s'integrin o comparteixin entre projectes amb facilitat”, comenta en Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de la part d'interoperabilitat a Cos4Cloud.

Un portal on s'integraran les observacions de múltiples plataformes de ciència ciutadana. Una altra de les propostes és crear un portal en el qual estiguin disponibles el conjunt d'observacions provinents de diverses plataformes. “Per exemple, si una científica volgués fer un estudi sobre la distribució dels esquirols al seu país, podria descarregar-se d'aquest portal totes les observacions d'esquirol sense preocupar-se de l'observatori de ciència ciutadana o del país del qual provenen”, puntualitza la Karen Soacha, investigadora del ICM-CSIC i Cos4Cloud.

“Ara mateix molts dels projectes de ciència ciutadana treballen sense estàndards internacionals, això impedeix que les dades es reutilitzin i s'integrin o comparteixin entre projectes amb facilitat”, comenta en Joan Masó, investigador del CREAF i coordinador de la part d'interoperabilitat a Cos4Cloud.

Utilitzar la intel·ligència artificial com a una aliada en la identificació d'espècies. El reconeixement automàtic d'imatges, que es pot utilitzar gràcies al machine learning, també serà protagonista en el disseny de serveis. Aquesta tecnologia ja s'empra en projectes de ciència ciutadana com PlantNet, on envies la foto d'una planta i t'ajuda a identificar-la. “A Cos4Cloud, a més de posar a disposició aquesta tecnologia a altres projectes, volem anar un pas més enllà i suggerir les espècies que pots trobar a una zona determinada”, explica Alexis Joly, investigador de INRIA i Cos4Cloud.

A més, es desenvoluparan serveis de reconeixement automàtic de vídeo, interfícies avançades d'aplicacions mòbils i altres avenços tecnològics innovadors que milloraran la qualitat de les dades dels observatoris ciutadans.

L'Agenda de la Unió Europea d’Open Science considera la ciència ciutadana com a vuitena prioritat al costat de la creació del Núvol Europeu de Ciència Oberta o EOSC.

El projecte situa al centre la millora i la sostenibilitat de la ciència ciutadana

L'Agenda de la Unió Europea d’Open Science considera la ciència ciutadana com a vuitena prioritat al costat de la creació del Núvol Europeu de Ciència Oberta o EOSC. Per això, en aquest espai virtual obert s'integraran la major part dels serveis i els resultats de la Ciència Oberta que es realitzin a Europa als propers anys i també els de Cos4Cloud. L'objectiu és que el personal científic europeu pugui reutilitzar aquests recursos per a la seva recerca, la innovació i propòsits educatius. “Amb això volem assegurar-nos de que l'economia dels projectes no sigui una limitació per a desenvolupar i mantenir projectes de ciència ciutadana amb la millor tecnologia”, reflexiona Miquel Ángel Rodriguez, grant manager de Cos4Cloud.

La clau de l'èxit de Cos4Cloud serà la col·laboració pluridisciplinària i internacional

Cos4Cloud compta amb la participació d'una xarxa de projectes de ciència ciutadana enfocats a la biodiversitat i medi ambient. Aquestes plataformes seran les encarregades d’avaluar amb els seus usuaris els diferents serveis. A la primera part del projecte col·laboraran quatre dels majors observatoris ciutadans de biodiversitat a Europa: Natusfera, iSpot, PlantNet i Artportalen. A la segona part, els serveis es provaran a plataformes enfocades al monitoratge ambiental a l'aigua (Freshwater Watch i KdUINO), d'olors a la ciutat (OdourCollect), a l'aire (Canair.io) i d’aerosols (iSpex).

“Per exemple, si una científica volgués fer un estudi sobre la distribució dels esquirols al seu país, podria descarregar-se d'aquest portal totes les observacions d'esquirol sense preocupar-se de l'observatori de ciència ciutadana o del país del qual provenen”, puntualitza la Karen Soacha, investigadora del ICM-CSIC i Cos4Cloud.

“La nostra idea és que projectes de ciència ciutadana d’altres àmbits com la salut puguin beneficiar-se d'aquests serveis a llarg termini. A més, volem facilitar que les iniciatives ciutadanes col·laborin i dialoguin entre elles”, finalitza en Jaume.

Durant el projecte també es duran a terme activitats de co-disseny per a debatre i millorar els serveis proposats segons les seves necessitats. Entre d’altres hi participaran persones expertes en ciència ciutadana, desenvolupadors, indústria, científiques i científics.