L'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), el projecte Cos4Cloud en el qual el CREAF participa, l'empresa Anèl·lides - Serveis ambientals marins, l’associació mediambiental Xatrac i tres centres de submarinisme: Oceanicos, Escafandre Calafell i Plàncton Diving han unit esforços per a impulsar la campanya ‘Retorn al Mar’, una iniciativa de ciència ciutadana que pretén recollir el màxim d'observacions de biodiversitat marina en la costa catalana durant els mesos juliol, agost i setembre.

‘Retorn al Mar’ anima a la ciutadania a (re)connectar amb la naturalesa després d'aquests mesos a casa, descobrir una gran varietat d'espècies marines i compartir-ho amb altres persones. A més, les observacions que s'obtinguin de les platges de Badalona, Barcelona i el Maresme es podran comparar amb dades anteriors al confinament. ‘Tenim la sospita que, gràcies als mesos d'absència o disminució d'activitat en àrees marítimes, algunes espècies marines s'han aventurat a anar a zones de la mar menys profundes, aquesta campanya és una oportunitat per a comprovar-lo’, explica l’Andrea Comaposada, biòloga i fundadora de Anèl·lides - Serveis ambientals marins.

Qualsevol persona pot participar en la iniciativa, n'hi ha prou amb desenfundar la càmera de fotos o el mòbil, buscar éssers vius de l'ecosistema marí, sota l'aigua o a prop de la platja, fotografiar-los i penjar les instantànies al projecte ‘Retorn al Mar’, disponible a través de la plataforma de ciència ciutadana Natusfera. Un cop pujades les fotografies, una xarxa de persones expertes i naturalistes ajudaran a identificar i validar les observacions. El projecte estarà obert des del 15 de juliol fins al 30 de setembre.

'Retorn Al Mar’ anima a la ciutadania a (re)connectar amb la naturalesa després d'aquests mesos a casa, descobrir una gran varietat d'espècies marines i compartir-ho amb altres persones.

L’impacte del confinament al mar 

De moment es desconeix si els participants trobaran més biodiversitat en zones menys profundes a causa del confinament, ja que no es disposa de suficients dades i la recerca sobre l'impacte en la naturalesa d'aquests últims mesos requereix més temps.

No obstant això, pot haver-se produït un canvi de distribució i comportament de grans organismes com els cetacis, els peixos grans i els ocells marins, la qual cosa pot haver afectat els organismes dels quals aquests s'alimenten i la química de l'aigua. L’investigador Francesc Peters i el seu equip de l’ICM-CSIC han començat a recol·lectar dades per a esbrinar-ho i, tot i que encara no s'han analitzat les mostres, segons comenta Peters, “sí que pot haver algun efecte en aquest sentit, tot i  que serà difícil comprovar-ho”.

La pàgina de la campanya ofereix una guia orientativa amb alguns dels organismes marins més comuns de la costa catalana. La van elaborar Anèl·lides – Serveis ambientals marins i l'ajuntament de Badalona l'estiu de 2019 amb l'objectiu d’esbrinar quines espècies es veuen amb més freqüència a la platja de Badalona, però és extrapolable a altres zones. “El més especial d'aquesta guia és que totes les fotos són de persones que participen a Natusfera”, puntualitza en aquest sentit la fundadora d’Anèl·lides.

Pot haver-se produït un canvi de distribució i comportamentde grans organismes com a cetacis, peixos grans i ocells marins.

Una font valuosa de dades 

A part de ser una eina d'aprenentatge, la ciència ciutadana s'utilitza per recollir informació a la qual tota la comunitat científica pot accedir fàcilment. “És una manera d'aconseguir dades d'àrees extenses de manera molt econòmica, volem que la ciència ciutadana passi a formar part de la recerca i la presa de decisions a nivell de polítiques mediambientals”, exposa Jaume Piera, que és investigador del ICM-CSIC, està associat al CREAF i coordina el projecte Cos4Cloud.

L'objectiu del projecte europeu Cos4Cloud, un dels impulsors de la campanya, és precisament millorar la tecnologia de la ciència ciutadana perquè tingui un abast més global. De fet, un dels serveis en els quals treballa el projecte és MECODA, que segons Piera “permetrà visualitzar tota mena de dades amb molta facilitat, el que farà possible, comparar, per exemple, les dades de biodiversitat abans i després del confinament”.