L'ecosistema científic espanyol disposa ara d'una Estratègia Nacional per a la Ciència Oberta (ENCA), un full de ruta que vetlla perquè en 2027 els principis de la ciència oberta s'hagin integrat en com s'executa, es finança, s'avalua i es comunica la recerca a l'Estat espanyol. Aquesta estratègia no suposa només un canvi de paradigma per a les persones involucrades a fer ciència, sinó que planteja un repte amb majúscules: desenvolupar tecnologia prou potent i segura per dur a terme aquesta transformació i connectar-se amb l'ecosistema obert europeu. Una de les tecnologies que es necessiten són les anomenades infraestructures de dades. Consisteixen en sistemes de gestió de la informació que poden tractar amb dades diverses (de recerca, indústria o fins i tot personals) amb diferents objectius i per a diferents usuaris finals.

El CREAF participa en aquest desafiament mitjançant projectes innovadors com AquaINFRA, AD4GD, OEMC i EOSC Focus. Aquest últim està definint el futur del Núvol Europeu de Ciència Oberta (EOSC per les seves sigles en anglès), una iniciativa finançada per la Comissió Europea a través del programa Horizon 2020. Darrere de les sigles EOSC es concentra la voluntat de garantir que les dades i serveis científics finançats amb fons públics europeus puguin accedir-se fàcilment i es reutilitzin per a investigar, innovar i educar amb més qualitat, transparència i eficiència. El CREAF es va adherir com a membre d'aquesta xarxa pocs mesos després de la seva constitució, per a reforçar el seu compromís amb posar les seves dades de recerca a la disposició de la comunitat científica europea.

"Desenvolupar una tecnologia web robusta i fiable, juntament amb el compromís d'aportar dades obertes, amplia l'abast de les dades disponibles i permet analitzar l'estat de salut del nostre planeta des de diferents prismes”.

KAORI OTSU, investigadora del CREAF

A més, la investigadora del CREAF Kaori Otsu està participant activament en el desplegament tècnic d'aquest ecosistema digital a través del proyecto EOSC Focus. El seu assoliment més recent ha estat col·laborar en l'organització d'un campus per a experts en Thessaloniki (Grècia). La Winter School 2024 ha reunit a més de 100 professionals que estan construint la EOSC a través de projectes Horitzó 2020 amb l'objectiu d'identificar sinergies i oportunitats de col·laboració.

L'equilibri entre obrir i tancar

Un dels lemes més repetits en parlar de ciència oberta és que les dades han d'estar tan obertes com sigui possible, però tan tancades com sigui necessari. Això significa que les infraestructures on s'allotgen no sols han de facilitar l'accés, sinó també assegurar que les dades sensibles, si afecten la privacitat o la salut de les persones o són confidencials per a les empreses, estiguin segures, controlades i mantinguin la seva propietat intel·lectual. “Aquesta és exactament la funció dels capdavanters espais de dades que també estem desenvolupant: uns entorns virtuals on poder intercanviar dades entre usuaris sota un acord establert entre les parts”, explica l'investigador del CREAF Joan Masó.

L'accés responsable pot garantir-se a llarg termini si les dades de recerca i serveis derivats segueixen els principis internacionals FAIR (Localitzable, Accessible, Interoperable i Reutilitzable) i compleixen normes com el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (GDPR per les seves sigles en anglès). També és fonamental que les dades siguin interoperables, és a dir, que utilitzin conceptes i variables de mesura consistents basats en vocabularis comuns i en estàndards internacionals. L'investigador Joan Masó ha col·laborat en la descripció d'alguns d'aquests estàndards, com per exemple el OGC API Tiles.

Si és local, és global i viceversa

“La democratització de dades pot trencar amb les fronteres si aquestes tecnologies inclouen des d'un principi comunitats diverses, la qual cosa enriqueix enormement a la comunitat científica”, afirma Kaori Otsu.

Els entorns de dades obertes desenvolupades per les entitats supranacionals són més útils si estan connectats amb la realitat local, que és la que habitualment proporciona les dades. “La democratització de dades pot trencar amb les fronteres si aquestes tecnologies inclouen des d'un principi comunitats diverses, la qual cosa enriqueix enormement a la comunitat científica”, afirma Kaori Otsu. Per exemple, durant la implementació de l’EOSC també s'espera reflectir els principis CREA (Control, Responsabilitat, Ètica, Aprofitament per al benefici col·lectiu), que defensen els drets que tenen els pobles indígenes sobre les seves dades.

I no només això; la recerca local pot contribuir a la ciència europea i viceversa; és una relació que beneficia a totes dues escales. Per exemple, el projecte AD4GD, coordinat pel CREAF, està testant un possible ús d'un espai de dades dedicat als objectius del Pacte Verd Europeu. Per fer-ho, estan recopilant dades sobre connectivitat d'hàbitats que provenen de diferents orígens, tant locals com europeus: dades de la Global Biodiversity Information Facility, mapes de cobertes de sòl, sensors i càmeres de parany, ciència ciutadana, dades governamentals, etc. La connectivitat és un dels factors que més condicionen la dispersió d'animals i plantes pel territori i funciona com un indicador de biodiversitat. Aquesta informació, per tant, pot arribar a ser crítica perquè un petit ajuntament decideixi on construir una nova carretera i alhora essencial perquè el Parlament Europeu avaluï els objectius de la nova Llei de restauració de la natura.

El paper de la ciència ciutadana

L’EOSC està preparant el seu entorn digital per integrar dades de ciència ciutadana de manera segura i fiable

La ciència ciutadana és el procés de generació de coneixement científic en el qual participen voluntàriament persones que no són especialistes i que compten amb el suport de professionals del sector. "Nosaltres creiem que la ciència ciutadana pot ser plenament científica”, sosté Kaori Otsu; “és un tipus de recerca que genera una força grupal molt poderosa que contribueix al coneixement”. L’EOSC està preparant el seu entorn digital per integrar aquest tipus de recerca de manera segura i respectant la privacitat de les persones que les generen.

Aquesta integració és rellevant ja que, per exemple, els índexs de connectivitat d'hàbitats dels quals parlàvem abans podrien afinar-se si incorporen dades d'observacions d'espècies en el territori, que poden provenir d'iniciatives de ciència ciutadana. El CREAF, de fet, ja participa en projectes revolucionaris com per exemple Mosquit Alert, RitmeNatura, AlertaForestal o en alguns dels serveis desenvolupats pel projecte Cos4Cloud.

El futur de l’EOSC

L’EOSC com a espai virtual de ciència oberta és una acció impulsada per l’European Research Area (ERA) Policy Agenda, igual que ho són el programa de recerca i innovació Horizon Europe i la Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA), un acord que busca reformar els criteris d'avaluació de la recerca i al qual el CREAF també s'ha adherit recentment.

La reunió d'experts a Thessaloniki en la qual va participar Kaori Otsu va revelar els reptes que s'hauran d’encarar en el futur per a transformar totes les necessitats de l’EOSC en tecnologia eficient. Entre ells, destaquen continuar treballant per a la interoperabilitat de dades, la implementació dels principis FAIR o el desplegament dels anomenats identificadors persistents, que permeten generar referències permanents per a documents, arxius i sèries de dades, com ja fan els coneguts DOIs.