El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

La Raquel obre la porta del tancat de les seves cabres a primera hora del matí i comença amb entusiasme la pastura amb el seu ramat. Com cada dia, les acompanya durant dues o tres hores entre el bosc i tornen cap a casa amb la panxa ben plena de fulles i brots de llentiscle, garric o jonça.  De la mateixa manera que ella, una trentena de pastores i pastors han estat estudiades per la investigadora del CREAF Sandra Saura Mas, també professora de la UAB, i la Lídia Quevedo, professora associada a la UAB. Els resultats de l’estudi s’han presentat en una jornada tècnica en línia i indiquen que, a Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Així mateix, cal destacar que els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida -és a dir, amb un pastor o pastora que els acompanya sempre, com fa la Raquel- i l’animal més utilitzat és la cabra.  

L’estudi s’ha dut a terme a través del projecte SILVODIVERS, una iniciativa del Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació que lidera el CREAF. L’objectiu ha estat radiografiar la silvopastura de Catalunya i proposar mesures per practicar-la d’una manera compatible amb la natura. Per fer-ho, s’han fet entrevistes, s’ha profunditzat en les pràctiques ramaderes i del sector en general i s’ha  analitzat la biodiversitat de les finques de pastura. Els resultats es poden consultar al web del projecte on hi ha un mapa exhaustiu de la situació a Catalunya. 

"Hem vist que el que preocupa més als pastors i pastores és la sostenibilitat econòmica de les seves granges, evidentment, però també la disponibilitat d’aigua cada cop menor amb les sequeres i la possibilitat que hi hagin incendis en les finques que pasturen."

SANDRA SAURA MAS, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte.

20 recomanacions tangibles 

Cal evitar fer la pastura, sempre que sigui possible, entre el març i el juny, perquè és l’època reproductiva de la majoria de plantes i animals d’interès.

Les recomanacions recollides per les expertes volen ajudar a que la silvopastura tingui una sostenibilitat ecològica sense perdre la viabilitat econòmica. Per exemple, s’ha identificat que la pèrdua d’espècies de flora protegida pot ser un dels punts crítics si considerem que la pastura es dona molt freqüentment a espais naturals protegits. Per això, en la línia de recomanacions, les autores apunten a que “cal evitar fer la pastura, sempre que sigui possible, entre el març i el juny, perquè és l’època reproductiva de la majoria de plantes i animals d’interès”. A més, també recomanen que els ramats no afectin una construcció històrica a Catalunya: la pedra seca. Entre els murs s’amaguen plantes i alguns animals, com rosegadors o llangardaixos, que resisteixen així la depredació dels ramats i permeten l’equilibri entre aquesta fauna tan valuosa i la pagesia que viu als voltants. 

D’altra banda, els resultats adverteixen que la sobrepastura és un dels factors al que cal prestar especial atenció. En primer lloc, perquè pot conduir a un empobriment de les plantes herbàcies, ja que si els ramats van menjant constantment un tipus d’herbes només sobreviuran i creixeran les que no els agraden o les que són més resilients, empobrint la biodiversitat de la zona. En segon lloc, la sobrepastura va compactant cada cop més el sòl, perquè hi ha una càrrega d’animals per sobre del que el sòl pot suportar per mantenir-se amb bon estat de salut, i el contamina per excés d’excrements. En aquest cas, algunes de les recomanacions proposades són evitar la pastura en zones malmeses com les que han patit un incendi o evitar que el ramat segueixi sempre la mateixa ruta. 

Molts punts positius 

La silvopastura de baixa pressió beneficia a la biodiversitat ja que manté les clarianes i prats al bosc, on es concentren més invertebrats, que són pol·linitzadors i alhora aliment per a moltes espècies. 

Per últim, no podem oblidar que una silvopastura feta de forma adequada pot ser una aliada social – per la prevenció d’incendis – i econòmica per la pagesia, però també per la pròpia conservació de la biodiversitat. Si és en baixa pressió i en èpoques adequades, hi ha plantes i animals que es veuen beneficiats de que hi hagi pastura al seu hàbitat, perquè mantenen les clarianes i prats al bosc, on es concentren més invertebrats (que són aliment i pol·linitzadors), són una zona de caça pels ocells rapinyares i ajuden a la germinació de determinada flora que en altres llocs té molta competència herbàcia. 

Per fer aquest ‘match’ entre la ciència, els pastors i pastores i totes les persones implicades en la silvopastura, SILVODIVERS ha estrenat un taulell d’anuncis a la seva web on aquestes persones poden indicar quines necessitats tenen o què poden oferir. Per exemple, s’hi podrà demanar pastora per la temporada d’estiu o els propietaris forestals oferir certes hectàrees per destinar-les a silvopastura. “Podem dir que la silvopastura sostenible és aquella que permet satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures”, conclou la biòloga del CREAF. 

Projecte finançat a través de l’Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.