El canvi climàtic i la sequera han duplicat les àrees defoliades en les capçades dels arbres dels boscos mediterranis en els últims 20 anys

L’assecament dels boscos té repercussions negatives en la biodiversitat de les espècies de fongs i d’insectes que depenen dels arbres, amb efectes que perduren durant anys.

La defoliació dels boscos podria reduir l’eficiència dels boscos en la captació de CO2 atmosfèric i pot afavorir les onades de calor estivals.

El canvi climàtic està incrementant la freqüència i severitat de fenòmens climàtics extrems, com sequeres, inundacions, tempestes de vent o huracans. A la conca Mediterrània i l’Europa del sud, l’anàlisi de sèries metereològiques de llarga durada indica que el canvi climatic ha provocat ja un augment significatiu de la freqüència i intensitat dels períodes de sequera en les últimes dècades. 

Un nou estudi de la Unitat d’Ecologia Global, que agrupa investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, juntament amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha examinat les conseqüències de l’augment en la freqüència i intensitat dels períodes de sequera en els ecosistemes forestals del sud d’Europa durant els últims 20 anys (1987-2007). El treball, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences USA (PNAS), ha estat elaborat pels investigadors Jofre Carnicer, Marta Coll, Miquel Ninyerola, Xavier Pons, Gerardo Sánchez i Josep Peñuelas.

Els resultats de l’estudi son concloents: a causa de l’augment de les sequeres durant les últimes dècades, els boscos del sud d’Europa han doblat el percentatge de superfície defoliada en la part alta dels arbres. En conseqüència, els boscos del sud d’Europa i la conca Mediterrània presenten ara un declivi generalitzat en les capçades dels arbres, amb augments molt significatius dels percentatges de superfície defoliada en totes les espècies arbòries (vegeu fig. 1 i 2).

L’estudi també mostra que les sequeres de llarga durada (o sequeres multi-anuals) afecten molt negativament a les comunitats d’animals i fongs que depenen directa o indirectament dels arbres per la seva alimentació. És el cas, per exemple, dels fongs defoliadors, els insectes defoliadors, els fongs micorrízics, o els insectes depredadors i hiperparàsits que s’alimenten de tots aquests. Les sequeres poden portar les comunitats de fongs i insectes al col·lapse per falta d’aliment, ocasionant una reducció dràstica en l’abundància i biodiversitat que es perllonga durant anys un cop finalitzada la sequera (fig. 3).

Aquests col·lapses es produeixen sincrònicament a grans escales, afectant per exemple grans àrees de la extensió de la península Ibèrica, i es creu que poden afectar seriosament el risc d’extinció de nombroses espècies endèmiques, rares i/o protegides que habiten específicament a la conca Mediterrània. Cal remarcar, en aquest context, que la conca Mediterrània és un dels reservoris més importants de biodiversitat a nivell mundial i que els impactes de les sequeres extremes és una de les amenaces potencials més notables per a la conservació de la biodiversitat en aquesta àrea. 

L’estudi també analitza com el declivi generalitzat en l’estat de les copes del arbres a la Mediterrània pot retroalimentar les dinàmiques del canvi climàtic. En primer lloc, perquè els boscos que han incrementat el percentatge de superfície defoliada veuran reduïda la seva capacitat i eficiència en els processos de fixació de carboni. Se sap que els boscos capten i retenen anualment vora un terç de les emissions de carboni de l’atmosfera (CO2). Tanmateix, durant els últims anys diversos estudis han constatat un declivi progressiu en la capacitat dels boscos per retenir carboni i que l’impacte de les sequeres en l’estat dels boscos n’és una de les causes principals.

Per una altra banda, l’augment de la defoliació en els boscos del sud d’Europa pot reduir l’efecte temperador dels boscos durant els períodes de sequera i els cops de calor estivals. Diversos estudis han demostrat recentment que els boscos europeus moderen la pujada de temperatures a l’estiu per efecte de la transpiració d’aigua a través de les fulles: quan aquesta aigua s’evapora redueix la temperatura ambiental i disminueix els impactes dels cops de calor estivals. Malauradament, el declivi en l’estructura de les copes dels arbres podria reduir la capacitat dels boscos per transpirar durant èpoques de calor extrema i retroalimentar el canvi climàtic.

A més de la Unitat d’Ecologia Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) del CSIC i de la UAB, en l’estudi també han participat investigadors d’altres departaments de la UAB, així com del Servei Nacional de Protecció dels Boscos del Ministeri de Medi Ambient i de la Universitat de Groningen (Països Baixos).