15/10/2020 Notícia

El CREAF estudia a Menorca les diferències entre els sòls de pastures semi-intensius i sostenibles

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparteix

Pilar Andrés, del CREAF, i Francesc Font, d'AgroAssessors lideren el projecte que ha rebut suport de la iniciativa europea fields4ever. El projecte se centra en l'estudi de la biodiversitat fúngica i bacteriana dels sòls mitjançant la seqüenciació del seu ADN amb el test BeCrop® patentat per Biome Markers, i de la seva influència en el segrest de C al sòl.

Pilar Andrés i a la zona d'estudi
Pilar Andrés i Francesc Font a la zona d'estudi. Crèdit: CREAF.

Incrementar la productivitat i la salut dels sòls agrícoles és, des de fa anys, l'objectiu de Pilar Andrés, del CREAF, i de Francesc Font, d'AgroAssessor. Avui, gràcies a la iniciativa europea fields4ever ("Terres per sempre", en anglès) estan una mica més a prop d'això. El projecte "Soil recarbonization in Mediterranean grasslands", que es porta a terme a Menorca, ha estat un dels seleccionats en la convocatòria 2020-2021 i permetrà la continuïtat d'un projecte que va néixer fa ja tres anys.

Durant els propers mesos, dos investigadors del CREAF, Pilar Andrés i Enrique Doblas, s'ocuparan de monitoritzar quin efecte ha tingut sobre la qualitat dels sòls la transformació d'unes finques lleteres menorquines que el 2017 van passar de gestionar-se de forma semi-intensiva a sostenible . L'equip d'investigació prestarà una especial atenció al segrest i emmagatzematge de carboni en els sòls i als mecanismes biològics que ho fan possible. Es compararan finques sense transformar amb finques que van començar la seva transformació al 2017 i al 2019.

pilar_andres-e1602765363309

Amb aquest estudi comparem la biodiversitat fúngica i bacteriana dels sòls amb pastures de gestió intensiva i semi intensiva per veure la seva influència en el segrest de C al sòl.

Pilar Andrés,  investigadora del CREAF.

Treball de camp a la zona de pastures
Treball de camp a la zona de pastures. Crèdit: CREAF.

Agricultura sostenible

Al 2017, amb la direcció tècnica d'AgroAssessor, diverses finques menorquines productores de llet de vaca van iniciar una transformació per passar de la gestió de les seves pastures semi-intensiva a una gestió més sostenible. La gestió més intensiva s'havia basat en sembrar barreges comercials de pastures estacionals (amb una elevada demanda d'agroquímics), a fer un pasturatge intensiu i en alimentar el bestiar amb el farratge obtingut durant l'època seca. En l'actualitat, s'han sembrat amb herbàcies permanents més de 1000 hectàrees de pastures que es pasturen sota calendaris de rotació racionals. La fertilització d'aquests prats es reforça amb galliners mòbils que es desplacen cada setmana a zones diferents de les finques, acció que aporta a la terra matèria orgànica gratuïta, ja que les gallines s'alimenten dels insectes que colonitzen els excrements. La gestió de l'aigua de pluja s'està millorant basant-se el mètode Keyline.

Galliner mòbil
Galliner mòbil. Crèdit: CREAF.

Dos projectes del CREAF en fields4ever

Amb aquest projecte i un altre que comença en breu, liderat per Josep Peñuelas, el CREAF s'ha incorporat a la iniciativa fields4ver, liderada per BiomeMarkers amb suport del programa de Recerca i Innovació (Horizon 2020) de la UE (Grant agreement No 947.084) .

Fields4ever pretén incrementar la productivitat i la salut dels sòls agrícoles, promovent pràctiques de maneig sostenibles. La iniciativa pretén monitoritzar durant 18 mesos l'efecte que tenen sobre la qualitat i la fertilitat de la terra diversos projectes de gestió agrícola.

A la primavera de 2020, fields4ever va obrir una convocatòria dirigida tant a agricultors com a grups de recerca en agricultura sostenible destinada a donar suport a projectes de transformació de la gestió de finques amb potencial efecte positiu sobre la biodiversitat dels sòls, amb especial atenció a la seva microbiota i a les funcions ecosistèmiques que presta. L'adjudicació d'ajuda a un projecte inclou la seqüenciació gratuïta de l'ADN fúngic i bacterià de terra de les regions variables ITS i 16S amb el test BeCrop® patentat per Biome Markers. S'han seleccionat 55 projectes distribuïts entre 15 països de 4 continents i que afecten una extensió total de 0,4m d'ha.

Zones d'estudi a Menorca
Zones d'estudi a Menorca. Crèdit: CREAF.

Notícies relacionades

Notícia
COP16 image
Notícia

COP16, un pas més però amb un rerefons de frustració

Notícia
Saltamartí cap de creus
Notícia

El saltamartí més gran d’Europa es pot trobar a Catalunya

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!