28/02/2018 Notícia

El CREAF lidera la posada en marxa d’un nou sistema al Pirineu per estudiar la deposició de nitrogen

Tècnic/a de comunicació

Pau Guzmán Martín

Soc Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (UPF-BSM, 2017), Graduat en Biologia Ambiental amb menció en Biologia Vegetal (UAB, 2016) i Tècnic Superior en Gestió i Organització de Recursos
Comparteix

Es tracta de col·lectors passius de pluja i neu equipats amb resina d’intercanvi iònic. El sistema permet emmagatzemar durant més temps els compostos de nitrogen que les precipitacions arrosseguen de l’atmosfera. Aquest fet redueix el nombre de visites necessàries per recollir les mostres. Un equip del CREAF lidera la prova de rendiment d’aquests col·lectors.

Recolectors_resina
Col·lectors passius de resina (a l'esquerra) i tradicionals (a la dreta) instal·lats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, juntament amb l'investigadora del CREAF Anna Àvila i l'investigador del REPLIM Lluís Camarero

Un dels objectius de la xarxa d’observatoris d’ecosistemes sensibles al canvi climàtic al Pirineu, el REPLIM, és mostrejar en aquesta serralada la deposició humida, és a dir, la incoporació de compostos nitrogenats de l'atmosfera a les gotes de l'aigua de pluja. Per això, un equip del CREAF format per l'Anna Àvila, investigadora del CREAF, i la Marisol Felip, coordinadora del REPLIM al CREAF, juntament amb l’ajuda de membres de l’Observatori Limnològic dels Pirineus (LOOP), lidera una prova al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per avaluar el rendiment de recol·lectors passius d’aigua de pluja i neu equipats amb cartutxos de resina d’intercanvi iònic. Entre el juny i el novembre del 2017 es van instal·lar quatre col·lectors tradicionals i quatre amb resina per mostrejar la pluja, i un col·lector de resina especial per mostrejar la neu. Els dispositius es van col.locar a les proximitats de l’estació meteorològica automàtica de l’estany de Llebreta.

Imatge del projecte REPLIM
Imatge del projecte REPLIM

Tradicionalment, la deposició atmosfèrica s'ha mesurat amb col·lectors de deposició humida, els quals s'exposen a l'atmosfera només quan plou. Disposen d’una tapa que s'obre a l'inici de la pluja, que requereix d'alimentació elèctrica, i l’aigua s’emmagatzema en una ampolla recol·lectora. Les mostres s'han de recollir amb una periodicitat elevada per evitar que es deteriorin. Els col·lectors passius amb resina d’intercanvi iònic estan formats per un embut que, enlloc de connectar a una ampolla, enllaça a un tub ple de resina.

La pluja captada per l'embut circula cap a la resina, la qual reté durant mesos els compostos iònics nitrogenats que l’aigua de pluja arrossega de l’atmosfera. Això redueix el nombre de visites que s’han d’efectuar per recollir les mostres a analitzar i, per tant, faciliten molt el mostreig de la deposició atmosfèrica en llocs remots. A més, com que són passius i estan sempre exposats a l’atmosfera, són més econòmics perquè no necessiten connexió elèctrica.

El projecte ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) mitjançant el Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). L'objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d'activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d'estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.

Per a més informació, podeu consultar aquesta entrada del LOOP.

Notícies relacionades

Notícia
Nou web CREAF
Notícia

El CREAF estrena nova casa...digital!

Notícia
Memòria CREAF
Notícia

CICLES, el nou magazine anual del CREAF

Notícia
Notícia

L’increment de CO2 a l’atmosfera pot augmentar les desigualtats en la producció d’arròs entre els països rics i pobres