El curiós cicle vital de la processionària del pi

Ja fa un parell de mesos que observem bosses blanques a les capçades dels pins i cedres de Catalunya i moltes persones es pregunten de què es tracta. És el rastre d’una aranya? És un fong que infecta els nostres boscos? Doncs, atenció, perquè aquestes bosses les ha fet la processionària del pi i indiquen que aviat veurem fileres d'erugues avançant en processó cap al terra. 

La processionària del pi és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya. Té un cicle vital complex, i és per això que només ens en recordem als mesos d’hivern i primavera, quan veiem la seva fase d’eruga urticant. Us l’expliquem en trets generals: 

NAIXEMENT DE LES ARNES. Quan comencen les primeres calors de l’estiu, les pupes que han passat l’hivern i la primavera enterrades es van transformant en arnes adultes i van naixent durant el dia. Al capvespre, s’activen i pugen volant a les capçades dels pins, on pondran els ous al voltant d’una mena de membrana cilíndrica que pot semblar de paper. 

ECLOSIÓ DELS OUS. Els ous ecolosionen sobre les fulles de la planta hoste (planta escollida per l’arna per pondre-hi els ous), que al nostre país són especialment la pinassa (Pinus nigra) i el pi roig (Pinus sylvestris). Les erugues s’alimenten de les seves fulles estretes, anomenades acícules perquè s’assemblen a les agulles, i així van creixent de forma ràpida.  

CREIXEMENT DE LES ERUGUES. El desenvolupament de les erugues està dividit en cinc estadis diferents. A cada estadi han de mudar “la pell” per créixer i “es vesteixen” d’un color diferent: primer verd, llavors rosat, vermellós i finalment negres amb una banda pilosa taronja al llom i blanques als laterals. Els dos darrers estadis són els més voraços i poden fer perdre tantes fulles als arbres que sembli que s’han assecat. 

FORMACIÓ DE LES BOSSES. Les erugues s’agrupen en unes bosses sedoses blanques des de que naixen. Al principi passen desapercebudes, però al final de la tardor, són força grans i molt fàcils de veure a les puntes de moltes branques, i resulten fonamentals per evitar que les erugues morin de fred (hem de recordar que no generen escalfor interna com nosaltres). Són el seu refugi. En aquell mateix moment, desenvolupen una sèrie de pèls urticants, per protegir-se de qualsevol possible depredador, que poden irritar la nostra pell i mucoses (i la d’altres animals) i desencadenar reaccions al·lèrgiques severes. És la forma de la processionària que més es coneix. 

PROCESSONS I ENTERRAMENT. Amb l’arribada del bon temps, les erugues baixen de les copes dels arbres en fila índia, com si fos una processó, i és aquest comportament el que els dona el nom de processionària. Les processons sempre estan liderades per femelles i es dirigeixen totes a enterrar-se en grup a uns 15-20cm de profunditat, i és sota terra on les perdem de vista. Un cop allà formen els capolls, dins dels quals muden a crisàlides, i entren en fase de dormició fins que les condicions siguin òptimes per a emergir com a papallones, durant l’estiu. Ara bé, sabies que poden arribar a estar fins a set anys en aquesta fase sota terra esperant per sortir com a papallones? I per més inri, després d'haver-se esperat tant de temps, les papallones, viuen una mitjana d’un dia, sense ni tan sols menjar! Únicament es dediquen a fecundar i pondre els ous.

La processionària del pi no és una plaga com a tal 

La densitat de bosses i abundància d'erugues varia cada any en funció de les condicions ambientals. L’escalfament global fa que cada cop les condicions li siguin més favorables a aquesta espècie (hiverns més suaus i primaveres més càlides), cosa que significa més emergències prematures de les erugues i afectacions més severes a les pinedes. Tot i això, hem de recordar que els efectes de la processionària no maten els pins de forma instantània. Com que les erugues només es mengen les acícules i no toquen la base de la fulla (gemma), la defoliació els debilita, però els pins ens han demostrat que tenen la capacitat de recuperar-se. No obstant això, el problema apareix quan l’afectació és sostinguda al llarg dels anys i pot arribar a debilitar-los de tal manera que siguin molt més susceptibles a qualsevol altre patogen, a les ferides o a les sequeres, com la que estem vivint des de fa tres anys. Quan aquests estressos ambientals arriben amb el bosc debilitat per la processionària sí que poden acabar matant els pins, cosa que ja estem veient a la regió central de Catalunya.  

Recuperació d’una pineda afectada per processionària al Berguedà. Imatges: Lluís Brotons

És una espècie autòctona que des d’antany forma part dels ecosistemes forestals del nostre país i està totalment integrada a la xarxa tròfica.

Per tot plegat, cal tenir en compte que la processionària no és una plaga externa que envaeix el bosc. És una espècie autòctona que des d’antany forma part dels ecosistemes forestals del nostre país i està totalment integrada a la xarxa tròfica. És aliment, en totes les fases vitals (ous, erugues, crisàlides i papallones), per a molts depredadors: altres insectes, ocells insectívors com les mallerengues, puputs, cucuts..., rat-penats, petits mamífers com la rata cellarda... grups que desenvolupen un paper molt important pel control poblacional de l’espècie.  

Com podem controlar la processionària del pi? 

Existeixen diversos mètodes que permeten controlar (no erradicar) les poblacions de processionària del pi en cas que afectin les pinedes de manera molt important, uns més actius i d’altres passius. Són els següents: 

• Control biològic. Deixar que sigui la mateixa natura la que s’encarregui de regular les poblacions. Els ratpenats poden menjar arnes de processionària quan emergeixen des del terra i moltes espècies d’ocells en mengen les erugues quan aquestes es troben als arbres (com fan, per exemple, les mallerengues) o quan es troben ja enterrades (com fan, per exemple, les puputs). Així doncs, es poden aplicar mesures complementàries per facilitar que això passi, com col·locar caixes nius per fomentar la presència d’ocells insectívors i ratpenats.  

• Control mecànic. Consisteix a eliminar les bosses amb les erugues encara a dins durant l’hivern, ja sigui tallant les banques que les contenen, cremant les bosses o fins i tot disparant-les amb escopetes. La destrucció de les bosses s’ha de fer de manera professional i amb precaució, per evitar l’efecte dels pèls urticants. Per altra banda, en el cas de jardins o forests amb pocs arbres afectats, es pot usar un mètode menys agressiu i igual d’efectiu que són els anells helicoidals. Són anells de plàstic que es col·loquen al voltant del tronc que condueixen les erugues dins una bossa on acaben morint. D’aquesta manera s’evita que les erugues baixin pel tronc i acabin el cicle vital.  
• Control per feromones. La gran majoria d'animals utilitzen feromones per atreure el sexe oposat i poder reproduir-se. En aquest cas, es col·loquen trampes amb feromones femenines per atreure els mascles i així evitar que puguin fecundar les femelles. 

Els anys que les afectacions per processionària són molt severes, sovint les Administracions competents fumiguen amb avionetes els boscos amb una solució del bacteri Bacillus thuringiensis var. kurstaki (BTK). Com que aquest bacteri parasita les larves d’alguns insectes pot matar les erugues de processionària i reduir així la seva capacitat d’afectar els pins. Ara bé, aquest tractament s’ha de reservar pels casos més greus, perquè no només mata a la processionària del pi, sinó que també afecta altres papallones, mosques, escarabats i nematodes. 

Tu també pots ser els ulls del bosc! 

Sabies que pots col·laborar en la detecció d’aquesta espècie als boscos de Catalunya? AlertaForestal és un projecte de ciència ciutadana del CREAF que permet a qualsevol usuari aportar informació sobre l’estat de salut dels boscos d'arreu del territori català, fent fotografies que documentin aquest estat. Una de les alertes més seguides és, precisament, l’afectació per processionària i contribuir-hi pot ajudar a crear models de predicció de la salut futura dels nostres boscos.