Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un detallat estudi publicat recentment a la revista New Phytologist revela com han canviat les espècies de sotabosc europees en les darreres 4 dècades. Segons l'equip liderat per l'investigador del CREAF i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona  Josep Padullés, la diversitat de plantes als boscos europeus s'ha mantingut estable, tot i que s'han observat més extincions en grups específics com les ericàcies (els brucs), les fabàcies (les lleguminoses) i les orquidàcies (les orquídies), que contrasten amb l'auge d'espècies en altres famílies com les amarantàcies (les amarantes, espinacs i semblants), ciperàcies i rosàcies (les roses i similars). En analitzar les relacions evolutives es va demostrar que les espècies que reculen són espècies estretament emparentades a l'arbre evolutiu, mentre que les noves incorporacions mostren un origen més divers. L’estudi revela que les activitats humanes han tingut un paper important en aquest canvi invisible i lent. 

Plantes amb un elevat interès de conservació com les orquídies estan disminuint a causa de canvis ambientals derivats de l'activitat humana.

Plantes amb un elevat interès de conservació com les orquídies estan disminuint a causa de canvis ambientals derivats de l'activitat humana. Aquests canvis amenacen famílies senceres de plantes que tenen estratègies particulars de sobreviure i prosperar al seu entorn. En aquest estudi podem veure aquesta relació i aportar-hi una informació més valuosa que la que ens dóna els estudis sobre espècies individuals. “Cada família d'espècies té la seva funció a l'ecosistema, de manera que qualsevol alteració pot tenir repercussions significatives a l'entorn”, confirma Josep Padullés, primer autor de l'estudi i investigador del CREAF. 

“Cada família d'espècies té la seva funció a l'ecosistema, de manera que qualsevol alteració pot tenir repercussions significatives a l'entorn”

JOSEP PADULLÉS, CREAF i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

D'altra banda, les plantes més altes i que necessiten més nitrogen, com certs tipus de rosàcies o amarantes, s'han tornat més comuns als boscos temperats. En aquest sentit, l'estudi alerta que a mesura que aquestes plantes més altes esdevenen més comunes, podrien canviar com creix i funciona el bosc en conjunt. 

Per dur a terme l'estudi, l'equip de recerca va analitzar amb precisió 2.672 parcel·les diferents al llarg de quatre dècades i va observar de prop les variacions en la diversitat vegetal del terreny. 

Dispersió humana 

L'estudi demostra que les activitats humanes tenen un paper clau en la variació del sotabosc europeu, des de la gestió forestal i el pasturatge fins a la introducció deliberada d'espècies. Les persones hem alterat aquests ecosistemes afavorint o perjudicant espècies. Aquestes alteracions, encara que puguin semblar discretes, han influenciat la vegetació, accelerant extincions o afavorint noves colonitzacions. “La gestió dels boscos, per exemple, pot alterar el grau de cobertura arbòria, cosa que condiciona un ambient més clar o més ombrívol afavorint diferents espècies. La ramaderia, per la seva banda, té també un impacte als boscos perquè els animals tenen preferències per certes espècies i poden compactar el terra”, afegeix Padullés. Les pràctiques de gestió forestal, per exemple, han afavorit gramínies i ciperàcies. 

Sorprenentment, altres factors climàtics com els estius més càlids o l'excés de nitrogen no van ser els principals motors d'aquests canvis. De fet, les àrees que van virar cap a hiverns més temperats i més pluja van augmentar la seva diversitat de plantes, destacant la interacció complexa entre diferents factors ambientals. 

Article científic

Padullés Cubino, J., Lenoir, J., Li. Avaluating plant lineage losses and gains in temperate forest understories: a phylogenetic perspective on climate change and nitrogen deposition. New Phytologist. DOI: https://doi.org/10.1111/nph.19477