25/07/2012 Notícia

#focempordà – L’elevada connectivitat forestal dificulta les tasques d’extinció del foc

Cap de comunicació

Anna Ramon Revilla

Sóc llicenciada en Biologia (2005 UAB) i Màster en Comunicació Científica i Ambiental (2007 UPF). Des de 2011 sóc la responsable de Comunicació del CREAF.
Comparteix

La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.

Connectivitat de boscos i matollars al sector nord-oriental de Catalunya (Tons vermells: connectivitat mínima; tons verds, connectivitat máxima. Línia blava: límit de l’incendi . Font: CREAF)
Connectivitat de boscos i matollars al sector nord-oriental de Catalunya. Els colors vermells indiquen connectivitat mínima, i els colors verds, connectivitat màxima. La línia blava indica el límit de l’incendi amb data 24/07/2012. (Font: CREAF)

La Catalunya septentrional, relativament humida, ha experimentat els darrers decennis un increment espectacular de les cobertes forestals llenyoses (boscos i matollars). Això ha portat a un augment de la connectivitat d’aquestes cobertes, la qual és beneficiosa per al manteniment de moltes espècies forestals i de diferents processos ecològics, però també facilita molt la propagació del foc.

Al mapa de la imatge, que representa l’índex de connectivitat de les cobertes forestals (boscos i matollars), els colors verds ens mostren que aquestes cobertes estaven molt connectades als  sectors nord i oest de la zona afectada pel foc, dominades per grans clapes de bosc i matolls, i menys connectades als sectors sud i sud-occidental.

La connectivitat és una mesura del grau de connexió entre les diverses clapes d’un hàbitat determinat. La connectivitat depèn directament de la mida de les clapes i de la proximitat entre elles, però també de l’existència d’hàbitats similars entre clapes. Així, per exemple, dues clapes de bosc enmig de conreus llenyosos estaran més ben connectades  que si estiguessin envoltades de carreteres o de conreus herbacis.

Notícies relacionades

Protagonistes
Diana_Pascual_Sanchez_CREAF
Protagonistes

Diana Pascual o la vida a través del bosc

Notícia
Mireia Banqué, reconeixement DEBOSCAT Agents Rurals CREAF
Notícia

El CREAF rep una distinció dels Agents Rurals pel projecte Deboscat

Reportatge
Per què es posen marrons les fulles a la tardor? CREAF
Reportatge

Per què es posen marrons les fulles a la tardor?